Turquia aprova una llei per augmentar el control de Facebook i Twitter

El govern podrà demanar la retirada de contingut ofensiu i tindrà accés a les dades d'usuaris

El Parlament turc ha aprovat aquest dimecres la llei que augmenta el control de les xarxes socials i permet a les autoritats locals censurar els continguts que consideren inadequats. L'islamista Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) del president Recep Tayipp Erdogan ha obtingut el suport de l'ultranacionalista Partit del Moviment Nacionalista (MHP) per tirar endavant una norma que ha rebut les crítiques de les organitzacions en defensa de la llibertat d'expressió, que veuen com el govern es dota d'una eina per censurar i vigilar què passa en plataformes tan populars com Facebook i Twitter.

La normativa obliga les empreses de les xarxes socials amb més d'un milió d'usuaris a designar un representant turc amb residència al país, alhora que han de tenir servidors ubicats a Turquia. D'aquesta manera, Erdogan es garanteix el blindatge legal per exercir un control sobre aquestes plataformes i podrà ordenar eliminar contingut ofensiu en un termini màxim de 48 hores. A més, les empreses han d'emmagatzemar les dades dels usuaris per facilitar-ne l'accés a la Fiscalia i la policia, que sovint investiga i persegueix els comentaris crítics amb l'acció del govern.

En cas que les empreses no compleixin les seves obligacions, la nova normativa estableix multes d'entre 1.500 i un milió de dòlars, i també la reducció de l'amplada de banda per alentir el trànsit d'usuaris i la velocitat de connexió.

Els principals partits opositors, així com diverses ONG defensores dels drets humans i associacions de periodistes, s'oposen a la llei perquè la consideren "inconstitucional" i "draconiana" i denuncien que la censura i el control social s'escampa en el món virtual, com afirma en un comunicat Andrew Gardner, portaveu d'Amnistia Internacional a Turquia, que afegeix que és una "violació del dret a la llibertat d'expressió a la xarxa i contravé el dret i les normes internacionals de drets humans".

Milers de pàgines tancades

Però ni les crítiques ni les crides a través de les xarxes de milers d'usuaris a votar en contra de la nova llei han aturat la majoria parlamentària. Fa anys que el govern turc vigila de prop i bloqueja els continguts. Només entre el 2014 al 2019 va ordenar el tancament d'uns 27.000 comptes a les xarxes socials i gairebé 246.000 pàgines web, segons un estudi de la Universitat Turca de Bilgi i l'Associació de Llibertat d'Expressió citat per l'agència Efe.

Erdogan justifica el control perquè les companyies tecnològiques no han pres mesures contra activitats com l'assetjament sexual, els jocs d'atzar il·legals, fraus i suport al terrorisme. Però en realitat es tracta d'una estratègia pensada per silenciar la dissidència i les veus opositores. Durant tres anys es va prohibir l'accés a Wikipedia, l'enciclopèdia digital, però al gener es va haver d'autoritzar la seva reobertura després que una sentència del Tribunal Constitucional determinés que el bloqueig atemptava contra els drets recollits a la Constitució.

Més recentment, Erdogan ha atacat les xarxes socials qualificant-les de llocs de "depravació" i "font de mentides, difamacions, atacs contra els drets de les persones i assassinats simbòlics". Era la manera del president turc de queixar-se pels acudits que es van divulgar a través de les plataformes online arran del naixement del seu net. "¿Entenen per què estem contra xarxes socials com YouTube, Twitter i Netflix? Per erradicar aquesta immoralitat", va sentenciar.

La Turquia d'Erdogan 'reconquesta' Santa Sofia