La violència i les desigualtats, claus del retorn del PRI a Mèxic
THE NEW YORK TIMES / NEZAHUALCÓYOTL (MÈXIC)Fernando García té un record entranyable de finals dels 90, quan la seva fàbrica a Nezahualcóyotl, a l'estat de Mèxic, estava plena a vessar de treballadors que cosien pantalons, que la seva família havia estat venent durant anys. D'aquells dies no en queda res, han desaparegut sota l'ombra de l'extorsió i una caiguda de les vendes d'un 70%. La confiança de García en el govern i els polítics, com la de molts mexicans, ha baixat en picat com ho ha fet el seu compte corrent.
"Esperàvem un canvi real amb Fox", diu García referint-se a l'expresident Vicente Fox, que amb la victòria l'any 2000 va posar punt final a set dècades de govern del Partit Revolucionari Institucional (PRI). "Però no va passar res", sentencia resignat. Dotze anys i un nou president del Partit d'Acció Nacional (PAN) després, García conclou: "Els rics són més rics, els pobres més pobres; i la resta entremig només sobrevivim".
Els resultats de les eleccions a Mèxic, si es confirma el retorn al poder del PRI com diuen els sondejos, podrien representar la rehabilitació d'un partit criticat durant anys per la corrupció i l'autoritarisme amb què van actuar els seus governants, que van arribar a vestir de democràcia el que més aviat era una dictadura. El PRI va ser acusat de manipular eleccions, tancar acords secrets amb les màfies i recollir suborns d'aquí i allà per omplir les butxaques dels seus líders.
Els mexicans, desencantats
El possible retorn del PRI és una mostra clara del desencantament que molts mexicans senten amb els dirigents polítics que van succeir aquest partit, Vicente Fox i Felipe Calderón, tots dos del Partit d'Acció Nacional (PAN).
L'explosió de la violència relacionada amb els càrtels de la droga els últims anys és un dels grans problemes del país, almenys el que ocupa més els titulars als mitjans de comunicació, però també ho és la situació econòmica, que no acaba de millorar i que molts electors hauran tingut en compte a l'hora de votar.
Malgrat que les crisis monetàries i de deute dels 80 i els 90 han donat pas a l'estabilitat fiscal i un creixement de l'economia sostingut, que va arribar al 4% l'any passat, moltes regions de Mèxic encara han d'experimentar la prosperitat.
"Hi ha hagut un deteriorament en la qualitat de l'ocupació", assegura Gerardo Esquivel, economista al Colegio de México. "Tenim una dinàmica en què un sector modernitzat experimenta una bonança però la resta de l'economia és molt menys pròspera".
Mèxic -després de gairebé 20 anys d'expansió del lliure comerç i una reforma econòmica mínima dins del país- s'ha convertit en un país on una minoria de treballadors altament qualificats es beneficien àmpliament de la dinàmica del comerç global mentre la gran majoria de mexicans treballen moltes hores, sovint en diferents feines, només per subsistir. Segons les estadístiques, el 57% dels treballadors mexicans guanyen menys de 10 euros, no en una hora sinó en tot un dia.
No és d'estranyar, per tant, que els tres candidats amb més possibilitats de sortir elegits -Peña Nieto del PRI, López Obrador del Partit de la Revolució Democràtica (PRD) i Josefina Vázquez Mota del PAN- hagin fet de l'ocupació la seva prioritat en la campanya oferint propostes semblants per incrementar el creixement econòmic, trencar els monopolis i fent que el sector petroler i el sistema fiscal siguin molt més eficients.
L'extorsió, als petits negocis
L'onada de crims dels últims anys ha fet agreujar el problema de l'economia. Els extorsionadors prefereixen fixar-se com a objectiu petits negocis familiars més que grans companyies, ja que els és més fàcil cobrar.
L'empresari dels pantalons assegura que la demanda de diners va començar el 2010 i que ell va pagar un any. Després li han robat quatre cops i la seva família ha rebut tota mena d'amenaces. Finalment es va retirar, va tancar les botigues que tenia i va reduir l'activitat de l'empresa. "Ens afecta econòmicament, mentalment i físicament -diu Fernando García-, ens fa mal".
