"Ens interessa un 'partner' que pugui aportar capital per incrementar les inversions d'EMAP"

La MassanaEl candidat a cònsol per Ciutadans Compromesos, David Baró, va néixer a la Massana el dia de Reis fa 38 anys. Té estudis de màrqueting i de comunicació i abans d'entrar en política va treballar a diverses empreses del món de la comunicació, entre elles Andorra Telecom. L'any 2007 va esdevenir conseller de turisme de la parròquia amb el PLA. El 2011 i, sota la plataforma de Ciutadans Compromesos, es va convertir en cònsol de la Massana, càrrec que ha ocupat els darrers quatre anys. Ara aspira a la reelecció.

Quines són les prioritats a la parròquia per als propers quatre anys?

Tal com consta al nostre programa, bona part dels esforços han de recaure sobre les finances comunals. La idea és consolidar la feina feta aquests quatre anys, és a dir, rebaixar les despeses de funcionament i poder conservar la línia d'inversió de tres milions d'euros anuals, dels quals 1,5 milions es destinen a inversió per al poble i 1,5 a la recompra de participacions d'EMAPp. Pel que fa a l'endeutament, l'objectiu és a finals del 2019 estar per sota dels nou milions d'euros, tenint en compte que acabarem el 2015 amb un endeutament total d'uns 14,3 milions d'euros.

D'altra banda, volem mantenir congelats els impostos i taxes, una mesura que ha funcionat perquè ha permès que es creessin fins a 150 nous negocis. A més a més, també és necessària una aposta clara per la reactivació del turisme i del comerç. La idea és que, durant el primer semestre de l'any vinent, s'elabori un pla d'accions amb la col·laboració de tot el sector privat, a quatre anys vista, per tancar les accions dinamitzadores de la parròquia. En paral·lel, volem consolidar els esdeveniments internacionals. Per exemple, la setmana passada vam signar el contracte amb la Unió Ciclista Internacional per ser la seu durant tres anys de les Copes del Món. Ara estem en converses per tancar un contracte de cinc anys.

Cal impulsar d'una vegada per totes la desviació de la Massana?

Hem d'entendre que el Govern té altres prioritats i ser realistes. Si nosaltres hem hagut de treballar amb pressupostos de contenció, el mateix li ha passat al Govern. L'Executiu té els ingressos que té. I ara mateix la prioritat número 1 és la desviació de Sant Julià. La de la Massana s'ha de plantejar més a mitjà-llarg termini.

Quin projecte de futur proposa per a Pal-Arinsal?

Durant el primer semestre de l'any vinent volem elaborar un full de ruta i un pla a deu anys vista, tant pel que fa a estratègia com a inversió, consensuat amb tots els agents socials de la parròquia. La idea és, ara que l'estació ja genera beneficis, seguir sent capdavanters. Cal que sigui un pla estable. A més a més, la intenció és presentar-lo públicament el setembre del 2016 durant una reunió de poble, per fer-lo més ferm.

D'altra banda, és necessari professionalitzar el consell d'administració. I, el pas següent, és mirar d'estudiar si hi ha la possibilitat que entri capital privat a EMAP, sigui d'empresaris, sigui de ciutadans. No busquem un inversor estranger que vingui a comprar, sinó un 'partner' que pugui aportar capital perquè es pugui incrementar el nivell d'inversions a la parròquia. La idea és fer-ho amb el consens de totes les forces polítiques al Comú, i també amb els ciutadans. Això vol dir que si finalment hi ha capital privat, s'ha d'informar de tot en una reunió de poble i caldrà fer una consulta popular.

S'ha de canviar el funcionament de Vallnord i el repartiment d'ingressos?

Ja s'ha canviat aquest mateix any el model que hi ha i convenç als dos socis. Ara mateix Vallnord és una marca comercial, un logotip, una pàgina web i accions de promoció i màrqueting conjuntes. Ara cadascú ingressa els seus forfets i el repartiment és en base on va a esquiar la gent. Hem de ser realistes, no hi ha una unió entre les dues estacions, com passa a Grandvalira. Però ens interessa mantenir Vallnord com a marca, que és potent, perquè es pugui vendre fora d'Andorra.

Va ser una bona solució l'emissió de participacions d'EMAP? Com s'ha d'encarar a partir d'ara el seu endeutament?

Sí. Va ser una solució bona perquè s'havia de respondre a un problema històric d'endeutament, d'inversions fetes a l'estació durant els darrers 33 anys. Vam fer l'emissió de preferents per un import de 19 milions d'euros. Vam buscar una solució, que es va fer efectiva amb un pla de viabilitat que vam presentar al Govern i bancs. Aquí l'únic que puc lamentar és que l'oposició, que ara està a DA, no va participar al procés i van ser força crítics. Els vaig oferir mà estesa tres vegades seguides i ells es van voler quedar al marge.

La idea és anar comprant participacions fins al 2027. Segons el pla establert, al 2019 en lloc de dinou milions d'endeutament a EMAP seran deu milions. I això en un escenari molt prudent, així que la idea és que el puguem superar. De moment per part dels bancs estan satisfets amb els números de l'estació.

Ha de tirar endavant el projecte del telefèric de Carroi?

El de Carroi és un projecte turístic i per dinamitzar el país, que sobretot és cosa d'Andorra la Vella perquè surt d'allà. Si es pot fer, endavant, és un bon atractiu turístic. Altra cosa és la fase dos, que planteja del Carroi a Pal. Si hi hagués un projecte de finançament privat, que de moment no hi és, el presentarem públicament. Cal fer una exposició pública perquè tothom el pugui consultar i fer-hi aportacions. Una vegada tothom l'hagi pogut conèixer, fer una consulta popular vinculant. Sempre, però, ha de ser un projecte amb capital privat.

Pel que fa als serveis de la parròquia, quines millores són més necessàries?

Aquest mandat hem fet un pas endavant, amb el nou edifici comunal dels Arcs, on hem pogut fer un millor servei pel que fa a l'Esplai i el Punt Jove. També estem acabant les obres del nou Centre d'Atenció Primària. Tots els serveis oferts fins ara, com els esports d'estiu i la ludoteca, s'han de mantenir. El que proposarem és crear una tarifa diària de servei d'Esplai. Ara el ciutadà paga per setmanes o mesos. Per conciliar vida familiar i laboral, volem oferir tarifes diàries, és a dir, una cosa més a la carta.

Com creu que s'han de reformar les competències entre els comuns i el Govern, així com el sistema de transferències?

No val allò de posar una frase al programa que digui: revisarem les competències. Per això nosaltres hi dediquem un apartat on agafem el compromís de replantejar-les i, a més, exposem un punt de partida, amb nou temes concrets que fan referència a la llei del cens; al règim electoral; a l'interès general del sòl; a la política energètica; al manteniment de carreteres; a la creació d'un registre únic de creació de nous comerços (per no haver d'anar primer al Comú i després al Govern); al principi d'autonomia financera; als tràmits on-line; i a les competències que assumim els comuns però que no tenim per llei, com el Servei d'Atenció Domiciliària o les escoles de música i art.

Això sí, sempre des del consens i el diàleg. Volem que es creï una taula nacional de competències, amb la participació del Govern i si pot ser del Consell General. L'objectiu és definir qui fa què, i que ho faci el millor possible, optimitzant els recursos i evitant duplicitats.

Pel que fa a les transferències, nosaltres mateixos vam ser qui vam suggerir la congelació. És necessari, en aquest sentit, arribar a un nou acord institucional amb el Govern.

EL CANDIDAT EN PRIMERA PERSONA

Quan i gràcies a qui va entrar per primera vegada en política?

Des de sempre que la política m'ha agradat. Als 14 anys ja participava distribuint cartells, ajudant... I els diumenges electorals sempre els he seguit de ben a prop. És una cosa que també em ve una mica de família. El que sobretot m'agrada és la política local, la gestió de proximitat, el dia a dia. M'agrada més que la nacional. Pel que fa a la política activa, hi vaig entrar el 2008, com a conseller de Turisme i Comerç de la Massana.

Per què ha decidit presentar-se a aquestes eleccions?

Per una qüestió de responsabilitat. Fa quatre anys vam iniciar un projecte amb un equip, i ara proposem 207 noves accions per tirar endavant una parròquia dinàmica. Ens agradaria completar un projecte pensat per una durada de vuit anys.

No es pot entendre la parròquia sense…

Sense la seva gent, perquè cal una implicació constant, de forma desinteressada. El poble som tots.

Quin és el seu racó preferit de la parròquia?

En tinc diversos. Hi ha, per suposat, el parc natural del Comapedrosa, concretament el Pla de l'Estany. Però sobretot em quedo allà on vaig néixer, a l'entrada de la Massana, on jugàvem de petits amb terra i pedres, que era l'únic que hi havia llavors.

Federació de parròquies o una sola Andorra?

No és aquest el dilema. Andorra és un sol país amb la seva diversitat, que són les set parròquies, les quals treballen pel bé comú. És aquesta diversitat el que ens fa créixer.