A les notícies de TV3 expliquen (pareu esment al verb) que "els mitjans britànics han caçat la família reial anglesa en un nou embolic". Els han "caçat" perquè resulta que Guillem d'Anglaterra ha anat a caçar senglars i cérvols amb son germà a la finca d'un prohom espanyol. I es veu també que l'activitat ha causat escàndol entre els esperits sensibles perquè només dos dies abans l'ésser reial havia protagonitzat un vídeo juntament amb son pare contra la caça il·legal d'espècies protegides. En fi, una cosa són les espècies protegides i una altra els senglars i els cérvols de la finca espanyola, però ja s'entén que la cosa causi estupor.
Visc en un carrer, d'un poble de la muntanya de Collserola, on hi ha senglars cada diumenge i cada dijous al vespre, que és quan els cívics veïns traiem les escombraries orgàniques. Suposo que les famílies de senglars ja es reserven aquests dos dies per sortir a sopar a fora. De vegades, havent sopat, s'arriben fins a Barcelona, de manera que em temo que deuen acabar la nit a Luz de Gas.
Les famílies reials i els senglars són dos problemes molt greus i molt cars que patim, actualment, al món civilitzat. Ni els uns ni els altres tenen els seus depredadors naturals (els caçadors i els revolucionaris). Està prohibit caçar els senglars de Collserola, perquè la muntanya és parc natural, de manera que es reprodueixen i se'ns ho mengen tot. I està mal vist fer revolucions franceses, perquè els monarques són inviolables, de manera que també es reprodueixen i també, en certa manera, se'ns ho mengen tot. Per això penso que potser no és mala idea donar utilitat als uns i als altres. Destinem les famílies reials europees a caçar senglars. Tanquem-les a Collserola amb unes escopetes i que s'esbargeixin. Totes adoren la caça, ho han demostrat. L'única cosa que hem de vigilar és que no es facin mal els uns als altres.