Algú sap qui és John Wayne?

A vegades som massa catastrofistes, ens abonem al “tot va malament” i a “l’abans tot això no passava” amb una facilitat excessiva. Reconec que hi caic sovint, i faig propòsit d’esmena. De fet, aquest article tracta d’això, de la descoberta que no tot va malament. Com que tinc deformació professional cinèfila, durant uns anys, en algun moment del curs, preguntava als meus alumnes de la facultat, a l’assignatura de periodisme cultural, si sabien qui era John Wayne. El resultat acostumava a ser, per dir-ho suaument, decebedor. No ho comprenia, m’enfadava. ¿Com era possible que tants joves de vint anys no sabessin qui era un mite del cinema, una icona de la cultura popular del segle XX? M’enfadava fins que vaig deixar de fer la pregunta i vaig preferir explicar-los directament qui era. I va funcionar. I vaig fer el mateix amb tantes personalitats que se m’acudien, vinguessin o no a tomb. La curiositat, les ganes de saber, la formació del bagatge, de l’esperit crític, de la capacitat d’anàlisi, etc. no són conceptes tangibles, no es regeixen sempre per les mateixes normes. I menys avui en dia.

S’acostuma a dir que Twitter és una xarxa social procliu al descontentament, a buscar raons, a la topada. Però tampoc cal ser tan negatiu. Ja fa uns mesos que, cada vegada que hi escric alguna reflexió o recomanació relacionades amb un clàssic del cine, rebo bastant feedback entusiasta de gent de totes les edats. L’altre dia vaig exclamar la meva passió desmesurada per El Dorado, aquell western monumental de Howard Hawks amb John Wayne i Robert Mitchum. Quin gust va ser comprovar que tanta gent compartia amb mi l’adoració. Molts em van preguntar on es podia veure, d’altres van rememorar-ne escenes i encara d’altres van fer comparacions i rànquings amb westerns que els agradaven més o menys que El Dorado. Van sortir autèntiques joies: Rio Bravo, Grup salvatge, L’home que va matar Liberty Valance, La diligència... Moltes d’elles protagonitzades sabeu per qui, oi? Doncs sí, per John Wayne.