Passaport Climàticament Acceptat
Hauria de ser com la primera comunió. L’Església catòlica ja ho fa bé, ja. Tu neixes i de bon principi et bategen, per tenir-te com emparaulat de la mateixa manera que fa l’Estat quan t’apunta al Registro Civil.
El cas és que l’Església, preocupada per la lleialtat de la teva ànima, et torna a fer la pregunta sobre la teva pertinença tot just quan deixes la infantesa: “Vols rebre el cos de Crist?” I tu, influït bé sigui pel vestit de mariner o pel rellotge nou de trinca, doncs acceptes passar pantalla i seguir dins el poble de Déu.
Que de què estic parlant? Doncs de la calor, esclar!
Ara és l’època en la qual els que hem estat uns bons indígenes ben adaptats al clima hem de patir cada dia les queixes i laments de tota aquella gent que no suporta la calor. “No es pot sofrir. Aquí no es pot viure!”, “Nosaltres marxem al Pirineu!”, “Doncs nosaltres anem quinze dies al cap Nord que almenys podrem respirar”.
El que plantejo seria així. A tu et registren com a espanyol quan neixes (ves quin remei) però quan arribis a l’edat adulta hauries de tornar a passar per les oficines del registre o per una comissaria de la Policia Nacional. “ Buenos días ”. Nos dé Dios. “¿Vostè és Antonio Baños?” Servidor. “¿Accepta la temperatura mitjana de Barcelona com a apta per al seu desenvolupament com a persona, compatible amb la vida civilitzada i promet callar i fer callar qui es queixi que aquí fa massa calor?” Sí, ho prometo per la Constitución que nos dimos entre todos.
I en acabat i passats una sèrie de tràmits random basats en fotocòpies i fotografies, et donarien el Passaport Climàticament Acceptat (PCA). Òbviament, i perquè tot el pes del sol s’afegeixi al pes de la llei, aquest jurament civil es faria la mateixa setmana que es paga la renda, perquè el compromís sigui més ferm.
¿Que dius que no, que aquesta xafogor no es pot sofrir, que no passa ni gota d’aire, que mai havíem patit tanta calor? Cap problema. Et donen un passaport noruec. I aire que vol dir vent. Tots els beneficis, però també tota la feinada de treure la neu del portal de casa quatre mesos l’any. Adeu seitons, hola salmó.
El sistema funcionaria a tot Europa. ¿Que un alemany vol venir a torrar-se com una gamba i arrossegar la xancleta pel passeig marítim? Pam, passaport espanyol. Això sí, amb el salari mínim i l’ERTO per cobrar typical Spanish.
S’han acabat les queixes! Nacionalitat climàtica electiva. Els que ens avenim a aquesta joiosa calima feta de plom i sofre de creuer podrem exhibir el nostre PCA amb orgull, sabedors que mantindrem els aires condicionats a uns discrets vint-i-un graus per a major glòria de la Pàtria i salvació del planeta.
I els de la fresqueta no caldrà sentir com us queixeu que la castanyada es fa en màniga curta. Ni llengua ni religió ni ètnia. El Nou Ordre Europeu separarà els seus ciutadans per climes electes.
Jo em quedo. Renovaré el meu compromís cívic amb els vanos, les cadires posades al carrer, els clatells suats i els botons descordats. Un sol poble! Des de les siestes fins vora mar. De Frigo a Mahou.
