Un any per definir-se
Dins d'una tetera a la deriva naveguen els líders de l'extrema dreta populista de França, Holanda i el Regne Unit: Marine Le Pen, Geert Wilders i Nigel Farage. És el Tea Party europeu retratat a la portada de The Economist d'aquesta setmana. L'euroescepticisme unit, avançant cap al cor d'una Unió Europea que aquest 2014 ha de posar a prova l'última de les grans crisis que l'ha esquinçada, la crisi política.
La UE té avui un soci més que ara fa un any, Croàcia, i un nou país a l'euro, Letònia. Les manifestacions proeuropees a Ucraïna o una tímida recuperació de l'economia dibuixen un escenari diferent del d'ara fa dotze mesos. Però aquest serà un any decisiu per conjurar algunes de les amenaces que han portat aquesta Unió al declivi. La confiança dels europeus en els seus governs i en les institucions comunitàries no ha parat de caure els últims 6 anys. En les conseqüències electorals d'aquest desencantament hi pot haver un abans i un després del 25 de maig.
Unes eleccions decisives
El populista holandès Geert Wilders i la líder del Front Nacional francès, Marine Le Pen, han segellat una aliança que pretén "alliberar Europa del monstre de Brussel·les". El còmic italià Beppe Grillo va anunciar amb un missatge de Cap d'Any online que el seu Moviment 5 Estrelles està preparat per fer el salt a Europa per convertir-la en "alguna cosa diferent".
Els partits tradicionals han perdut suport electoral arreu de la UE. Noves forces radicals, populistes o extremistes s'han fet fortes amb el discurs del replegament nacional, l'euroescepticisme, la crítica a la immigració, i el suport a les classes més castigades per la crisi i les polítiques d'austeritat. Aquestes són les primeres eleccions europees des de l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa, així que aquests comicis designaran els diputats que ocuparan l'Eurocambra amb més poder de decisió de la seva història però, com retrata l'analista del European Council on Foreign Relations Mark Leonard, aquest podria ser "el Parlament de l'autoodi", ple de forces decidides a "buscar-ne l'abolició".
L'altra vencedora d'aquests comicis podria ser l'abstenció. La gestió de la crisi no ha fet més que amplificar la sensació entre els electors que cada cop tenen menys poder per influir sobre els que imposen l'austeritat. Al maig es decidirà el futur polític d'aquesta Unió. Un Parlament dèbil o sota pressió de les forces populistes acabaria d'omplir de raons les capitals -des de Londres fins a Berlín o Estocolm- que més recelen del poder de Brussel·les.
Fronteres exteriors i interiors
El poder de la Unió Europea va naufragar a les seves fronteres el 2013. La vergonya de Lampedusa, el discurs antiimmigració que s'agita des d'alguns governs i el fracàs per atreure Ucraïna al nou partenariat amb l'est del continent demostren que la UE encara té capacitat d'atracció però que no sap com gestionar-la. El mateix li passa amb l'ampliació. A finals d'aquest gener s'han d'obrir les negociacions d'adhesió amb Sèrbia. Les de Montenegro ja estan en marxa. Però fins i tot un país com el Regne Unit -històricament partidari de construir una Unió tan àmplia com sigui possible per diluir-la políticament- reclamava aquesta setmana posar fre al procés.
Aquesta UE es mostra incapaç de donar respostes als que truquen a la porta. Sense una política d'immigració comuna, indiferent a l'onada de refugiats sirians i a les condicions de vida dels que malviuen als centres d'acollida del sud d'Europa, la Unió ha fet de les seves fronteres exteriors un mur insalvable.
Però aquest 2014 també serà el moment en què la UE es defineixi sobre les seves fronteres interiors. Amb el referèndum per la independència d'Escòcia convocat per al mes de setembre i el de Catalunya anunciat per al novembre, el recurs als "afers interns" a què s'han aferrat fins ara les institucions comunitàries es fa cada cop més insostenible. Els nous processos polítics oberts en territori europeu, que afecten el futur de milions de ciutadans de la Unió, xoquen contra aquesta impostada neutralitat. Aquest ha de ser l'any de la política. El futur de la UE com a projecte en depèn.
