3/01: Blanquejats

Periodista i escriptorSobretot a partir de l’1 d’octubre, el Contraprocés aplicat a Catalunya (per terra, mar i aire) ha permès blanquejar l’extrema dreta a tot el conjunt espanyol. El seu paper d’oposició activa a l’independentisme ha permès que sortís de l’espai de la marginalitat, de l’aïllament, i entrés a la plaça pública, blanquejada com a avantguarda entusiasta de la unitat espanyola. És significatiu que grups i militants acreditats de l’extrema dreta, obertament antisistema, acudissin a manifestacions al costat de formacions convencionals (dins del sistema) i recomanessin activament votar-ne algunes. I encara més significatiu que hi fossin acceptats, sense gaires esforços per desmarcar-se’n. Aquest blanqueig de l’extrema dreta, sortint de la marginalitat, és rellevant més enllà de la qüestió catalana. Perquè serà molt complicat que tornin on eren, si és que es vol que hi tornin. I tot i que per a ells l’espanyolisme és una qüestió central, no és pas l’única. En tenen d’altres, contra altres realitats i principis irrenunciables per a una democràcia. Se’ls ha obert la porta perquè anaven contra l’independentisme, i ara són dins. Costarà que surtin. I potser ho patiran alguns dels qui els han obert la porta (o que no s’han queixat prou quan se’ls hi obria).