El moment polític que viu Catalunya neix el 2010, amb la sentència de l'Estatut. El catalanisme assumeix que Espanya no vol ser canviada i abraça el principi del dret a decidir, punt de trobada d'independentistes i federalistes (com a mínim, dels que volen trencar l' statu quo ). La gestió de la crisi i el replegament de Madrid han actuat d'acceleradors, sobretot en l'últim any. El gran damnificat ha estat l'autonomisme, de dretes i d'esquerres. Si fa trenta anys la seva fórmula va servir per encarrilar una situació complexa, ara les demandes de la societat, que actua d'avantguarda, l'han sobrepassat. Les enquestes demostren que els ciutadans exigeixen noves respostes, clares, que sotraguegin. Ja no val quedar-se quiet esperant temps millors i responent "Preferiria no fer-ho", com Bartleby, l'escrivent de Melville. Probablement té raó Luis García Montero quan diu " Vivir es ir doblando las banderas ". Però quan se'n desen unes sempre se'n despleguen d'altres.
