El missatge de Cap d'Any del president de la Generalitat començava amb una posada en escena molt desconcertant. Artur Mas assegudet en una cadira de menjador, amb les cametes rectes i el paquet recollit i ben marcat. Deu ser una metàfora d'allò que en diuen marcar perfil propi, perquè, si no, no s'entén. En comptes d'escoltar el que deia et fixaves en la postura estranya, rígida, poc natural. Semblava que Mas tingués problemes de mobilitat o estigués convalescent d'una operació de maluc com hem vist altres vegades en algunes autoritats. Per sort la postura quedava amagada al cap de pocs segons perquè s'anava tancant el pla. Un pla en què només faltaven la moreneta i l'escut del Barça, perquè hi havia de tot: Sant Jordi, el drac, la senyera i l'arbre de Nadal. L'arbre no era el mateix que el de l'entrevista institucional de fa setmanes, o potser és que l'han redecorat. Aquesta vegada era d'una estètica més institucional i discreta.
La il·luminació de l'escena era molt càlida, molt ataronjada, potenciant una mica l'atmosfera de caliu nadalenc. Un ambient força acollidor per embolicar un discurs molt contundent. Potser el de més contingut en molts anys de missatges de Cap d'Any. La càmera estava col·locada un pèl baixa. Un contrapicat molt subtil que vés a saber si amaga alguna intenció en el punt de vista: reforçar l'autoritat o provocar una postura de més comoditat al president. El més interessant era observar com funcionava el zoom de la càmera a mesura que avançava el discurs. Quan va apuntar que en la realitat del país no hi ha unanimitat es va començar a tancar el pla. Volia dir que entràvem en matèria. Quan va demanar a l'Estat que ens deixés votar el zoom es va tancar molt més fins que amb les paraules "dret a decidir" Artur Mas va quedar enquadrat en el pla més tancat de tots. Màxima intensitat en el missatge. Quan va fer menció als anys de recessió econòmica el zoom es va tornar a obrir lleugerament agafant distància, per tornar-se a tancar progressivament quan proposava que hi havia aspectes en el futur que s'haurien de canviar i esmenar errors.
Amb el moviment de braços vam observar una petita ferida al dit índex de la mà dreta, com si s'hagués tallat durant els tràfecs casolans nadalencs. Com tants catalans que s'han ferit amb el ganivet de tallar el pernil o partint els torrons. La imatge d'un president amb una minúscula ferida de guerra, ni que sigui domèstica, potser era una al·legoria de qui vol demostrar que s'hi està deixant la pell.
