Una desfilada esquitxada de blanc i sense gaires excessos

BarcelonaLa catifa vermella prèvia a la gala dels Globus d’Or va tenir el blanc com a color de contrast, ja que va ser una de les tonalitats dominants de la nit. Entre les més aplaudides hi va haver la doble nominada Alicia Vikander, amb un model de Louis Vuitton sobri, però amb unes amples obertures laterals. L’elecció de dissenyador no va ser cap sorpresa, ja que l’actriu ha sigut cara d’aquesta marca francesa. També va destacar Alison Brie, ben daurada, amb un model Calvin Klein. I Cate Blanchett, tot i que això ja era perfectament previsible.

No hi va haver tant d’excés, ni pedrochisme, com en edicions anteriors. Fins i tot actrius proclius a fer evident la seva exuberància van desfilar vestides amb (caríssima) discreció. Va ser el cas d’Eva Longoria o, especialment, de Jennifer Lopez i el seu model de Valli, color groc chartreuse. També America Ferrera es va atrevir amb el groc, però amb menys fortuna. No hi van faltar els escots pronunciadíssims: Rosie Huntington-Whiteley, Olivia Wilde, Jenna Dewan Tatum o Jamie Alexander van complir amb la tradició, tot i que probablement va ser Kirsten Dunst qui més va posar a prova les lleis de la física per contenir-ho tot a lloc. Mentrestant, les actrius veteranes van aportar certa serenor amb vestits conservadors però elegants, com els que lluïen la scream queen Jamie Lee Curtis o Helen Mirren.

En el capítol masculí, menys marge de maniobra i cap sortida de to rellevant. Calia anar als detalls per trobar desviacions de l’ortodòxia, com ara el vestit blau fosc de Sylvester Stallone o l’arracada que Han Solo, és a dir, Harrison Ford, va passejar pel Beverly Hilton Hotel. També va trencar el cànon el triple negre -americana, camisa i corbatí- de Bryan Cranston. Un dels que més va destacar, tot i no recórrer a cap recurs més enllà de la seva elegància natural, va ser Eddie Redmayne, que no en va ha sigut escollit durant dos anys l’home més ben vestit del Regne Unit. Des de l’altra banda de l’oceà, Rob Lowe va demostrar, un any més, que el seu pacte amb la biologia o el diable segueix vigent: no hi ha manera que presenti signes d’envelliment.