25/03/2020

La centralització del material sanitari deriva en caos

2 min
La centralització de mascaretes posa en risc l’estoc dels hospitals

BarcelonaLa situació d'emergència que estem vivint és tan greu que en molt poc temps es pot comprovar quines mesures donen resultat i quines no. El decret sobre l'estat d'alarma ordenava la centralització de les competències de Sanitat en la figura del ministre Salvador Illa, que amb això va passar a ser també l'únic amb capacitat per adquirir material sanitari i, si calia, per requisar partides. El que es va vendre com una decisió per agilitzar la presa de decisions, maximitzar el poder de compra i assegurar que el material arribava amb rapidesa als llocs on més es necessitava, ha derivat en un caos organitzatiu. De tal manera que s'ha passat de la centralització anunciada al principi a una mena de campi qui pugui, amb les comunitats autònomes, i gairebé cada hospital, mirant d'aconseguir el material necessari pel seu compte. Ara mateix tenir un contacte a la Xina per comprar-hi subministraments cotitza molt alt.

Aquest dimecres el ministre de Sanitat ha intentat sortir al pas de l'allau de crítiques rebudes aquests dies amb l'anunci d'una compra massiva de material a la Xina. Les xifres són enormes, i just per això hi ha motius per a l'escepticisme: 550 milions de mascaretes, 5,5 milions de tests ràpids, 11 milions de guants, 2,5 milions de bates i 260.000 ampolles de gel hidroalcohòlic, i, atenció, 1.950 respiradors. No cal ser un expert per veure que els respiradors que es necessitaran si es compleixen les perspectives més optimistes ja superen de molt aquesta xifra. I si no es compleixen, encara més.

Però aquest dimecres van continuar quedant moltes preguntes sense resposta: ¿quan arribarà tot aquest material?, ¿com es distribuirà?, ¿és compatible amb les compres que estan fent les comunitats autònomes pel seu compte? i, sobretot, ¿com és que aquesta compra no es va fer ja abans de l'estat d'alarma per evitar, justament, els problemes de subministrament? És un anunci que arriba tard i està ple d'inconcrecions en ple drama sanitari.

La descoordinació està sent la nota predominant aquests dies, i hi ha molts exemples que ho demostren: des de partides que s'han quedat dies en un magatzem fins a donacions que no s'han pogut realitzar per traves burocràtiques. En una situació d'emergència, el que no es pot fer és posar barreres al material. Ben al contrari, es tracta d'aconseguir una màxima fluïdesa. El missatge de la centralització i les confiscacions va tenir, en aquest sentit, un efecte contraproduent.

L'altra gran qüestió és per què no es posen les bases per a l'autoabastiment. ¿No seria el moment, si de veritat estem en una guerra, de redirigir la indústria cap a la fabricació del material necessari? Per què no es posen tots els esforços en fabricar respiradors, mascaretes, bates, etc.? De moment, algunes iniciatives privades sembla que van per davant de les administracions a l'hora d'organitzar xarxes de solidaritat i de fabricació o compra de subministraments.

stats