17/07/2011

Un consell per al Segle XXI

1 min

Miguel de Unamuno ens ho va demanar i a fe que ho hem intentat. L'intel·lectual espanyol volia que els natius de per aquí "catalanitzéssim Espanya". Durant el segle XX, quan ens han deixat, ens hi hem esmerçat de valent: de Cambó a Pujol i Maragall, la llista és interminable, i compta amb empresaris, sindicalistes, artistes i molta altra mena de personal. Els resultats han estat, com a mínim, ambigus: han derivat en el que, popularment, es coneix com el cafè per a tothom. I gràcies.

Si tirem enrere, veiem com al XVIII, després de la gran derrota, hi va haver algunes resistències, però en conjunt -no calia cap Unamuno interposat- van posar fil a l'agulla. Vam sortir a fer les Espanyes. Els uns amb carro a vendre productes, els altres a difondre idees. El segle va acabar amb l'il·lustrat Antoni de Capmany compromès a modernitzar Espanya amb una Constitució liberal, un Capmany que de passada donava per mort l'idioma català per a la república de les lletres.

Però Capmany, bon estudiós de la història catalana, sense saber-ho també va ser clau per als futurs erudits de la Renaixença, que al segle XIX van obrir la recatalanització del país -de les elits i les lletres-. La cosa va acabar donant peu al catalanisme polític, el qual, com hem dit, al segle XX intentaria donar satisfacció a Unamuno.

Tot plegat, tres segles de feina que ningú no ha agraït. Continuar pel mateix camí al segle XXI sembla poc aconsellable.

stats