28/10/2017

29/10: No reconèixer

1 min

ES PARLA MOLT del reconeixement dels governs per part d’altres estats, i menys del seu reconeixement per part de les persones. El poder d’un govern no es fonamenta només en la seva capacitat d’obligar, sinó també en el seu reconeixement per part dels ciutadans. A través de l’aplicació del 155, l’Estat ha destituït el govern de Catalunya i en posa un altre. Per tant, cada ciutadà pot no reconèixer el nou govern com a propi ni l’anterior com a destituït. No parlo de l’obediència administrativa, a la qual es pot obligar. Parlo d’un reconeixement íntim, personal, discrecional, lliure. Té a veure més amb la representació que amb l’administració. ¿Un gest invisible? No del tot. Si jo no reconec aquesta substitució i vull convidar les institucions a un acte que faig, puc convidar les destituïdes i no convidar les imposades. Si soc convocat a activitats, puc anar a les de les autoritats que reconec i deixar d’anar a les de les que no reconec. Puc no participar en totes les activitats on participin en exercici d’aquesta representació les autoritats que no reconec. Això no és cap il·legalitat. És una opció individual i voluntària. No reconèixer. ¿Serveix per a alguna cosa? Potser sí o potser no. Però ens recorda que un poder no reconegut no és un poder del tot.