KNOCKOUT
Misc 29/09/2019

L'efecte McClintock

Qui més qui menys en possessió d’ovaris ha experimentat alguna vegada l’efecte McClintock

i
Mónica Planas
3 min

U na noia adolescent li explica a la seva mare novetats de l’institut on ha començat a anar aquest curs. Estan assegudes de costat als Ferrocarrils i ella li parla animada dels professors i les noves amistats. No cal parar l’orella per seguir la conversa perquè, amb una alegria evident, no sembla amoïnar-li gaire que persones que no la coneixem ens posem al corrent de les seves històries. Una noia i jo, que seiem al davant d’elles, l’estem escoltant amb el punt de melancolia que generen les vivències d’aquesta etapa de la vida. La noia destaca el millor descobriment de tots: una tal Berta, que, com ella, ha arribat nova per fer el batxillerat a diferència de la immensa majoria de la classe, que ja fa anys que es coneixen de l’ESO. S’asseuen juntes i tenen moltes coses en comú. Fins i tot volen estudiar el mateix quan arribin a la universitat. No sé quina enginyeria. La Berta viu a prop del centre on estudien i alguns dies la noia dels Ferrocarrils ja ha anat a dinar a casa seva. Han començat a fer un treball plegades que han d’entregar la setmana que ve. L’entusiasme de l’adolescent per la nova amiga és tan gran que per fer-li notar a la seva mare la perfecta sintonia li diu mig de broma i amb cara de fascinació: “Fins i tot les nostres regles s’han sincronitzat”. La mare riu. I les espies del seient de davant deixem de dissimular mirant el telèfon per riure amb mirades còmplices. La mare li diu que li sembla que aquesta teoria no és gaire científica i la noia insisteix: “Potser no, però passa, eh... però passa... Quan vaig ser amb la Mireia a Irlanda també ens va passar!” La mare li admet que en l’anterior feina que tenia, on eren moltes dones, també havien fet broma amb el misteri de la sincronia menstrual.

Hi ha diverses sèries de televisió on els personatges femenins han apuntat a aquesta mena de sincronia menstrual: Sex in the city, Glow, Jane the Virgin o The office han aportat humor i tradició a aquesta possibilitat. Els primers estudis científics en aquest àmbit els va dur a terme la doctora Martha McClintock. El 1971 la revista Nature va publicar el seu primer treball de recerca. Va estudiar el cicle menstrual de les 135 dones de la seva resi- dència universitària i va descobrir que, efectivament, hi ha una sincronia remarcable entre les companyes d’habitació o amigues íntimes que passaven moltes hores juntes. McClintock ha dedicat més de trenta anys a aquesta recerca, establint relació entre els períodes hormonals, les feromones i la suor com a inductors d’aquesta curiosa sincronia menstrual que ja es coneix com a efecte McClintock. Amb tot, no hi ha acord, com en tantes altres coses, dins de la comunitat científica sobre aquesta tesi.

Una professora de la Universitat d’Arizona, Breanne Fahs, també ha estudiat la conducta que tenien les dones respecte a aquesta convicció. Entre moltes altres conclusions ha determinat que la immensa majoria de dones es molestaven quan se’ls negava l’evidència científica de la sincronia menstrual i se’ls deia que era un mite. Fahs explica que es pot deure a la necessitat de les dones de creure en l’existència d’una comunió especial entre elles, una connexió invisible. I això ho considera una conseqüència del fet que les dones, al llarg de molts segles, han estat desacreditades permanentment respecte a allò que senti- en o percebien del seu propi cos.

En tot cas, sigui per raons científiques o imaginàries, qui més qui menys en possessió d’ovaris ha experimentat alguna vegada l’efecte McClintock. I qui no potser és l’excepció que confirma la regla.

stats