Fer com si...

El dia es desperta metàl·lic i fem com si no hagués de ploure. Plou i ens aturem sota un balcó fent com si hagués de parar aquella cortina d'aigua i sortir el sol. Surt el sol i fem com si haguéssim de tenir la feina enllestida més ràpid de l'habitual, malgrat que és el primer dia després de vacances i tot s'ha acumulat i ens movem entre la paràlisi i la urgència de quan no saps per on començar. Ens escapem de la feina i fem com si haguéssim oblidat que és el pitjor dia per comprar llibres i per caminar per la Rambla. De fet, la resta de l'any les llibreries són temples de lentitud i silenci i avui apareixen agitades com un supermercat i alhora exuberants com el tresor d'Alí Babà. Passegem buscant el llibre just per a cada persona estimada i comprem la rosa de qui no l'espera com si fos possible creuar la ciutat per portar-l'hi. Saludem l'amiga que firma llibres i fa feliç veure que la seva determinació, la seva obstinada voluntat de viure d'escriure, de fer com si fos possible quan no ho era, l'ha convertit en una escriptora d'èxit. Veiem gent de tota mena fent llargues cues per comprar llibres absurds i escoltem Marta Pessarrodona desitjant "separar els de la literatura i els altres" i "fer com si"... es revela tan important. Fer com si sempre aquest fos el país de Sant Jordi, cívic, culte, desvetllat i feliç. Com si la política servís per avançar i ser més lliures i la cultura i les flors per ser millors.