Aquells estius de quedar-se a Barcelona

PASSO AL VESPRE per un carrer de l’Eixample on sempre em trobo uns nens jugant al mateix tros de vorera. A vegades s’amaguen entre els cotxes aparcats, a vegades fan concurs de salt de longitud, a vegades estan asseguts en un portal menjant-se un gelat. Són uns nens xinesos, que deuen ser els fills de l’amo del bar que hi ha una mica més amunt, que atén la sala i la terrassa, i que entre servei i servei fuma una cigarreta que deixa encesa al cendrer que té a fora, sobre una tauleta. Em recorden les vacances dels nens que es quedaven a Barcelona durant l’estiu, fent vacances de balcó, de Barceloneta amb el 45, de Parc Güell i, amb sort, de cinema amb aire condicionat Carrier, perquè la tele tancava l’emissió després de la novel·la de la tarda. Van aprendre a no avorrir-se.