Sense estratègia europea
Ala ciutat d’Aarhus, la segona més gran de Dinamarca, es va posar en marxa fa uns mesos un programa de desradicalització. Dels 30 joves d’entre 20 i 25 anys que van marxar d’Aarhus per anar a lluitar a Síria només n’han tornat una quinzena, i l’Ajuntament els ha dit que han de triar entre la presó o la rehabilitació. El programa, en què col·laboren autoritats locals, serveis socials i policia, està inspirat en altres iniciatives que ja existien a Escandinàvia per a la reintegració de neonazis penedits. Tot i els molts detractors que té el projecte, Dinamarca està -segons fonts comunitàries- entre els països de la UE pioners en la prevenció de la radicalització. En canvi, França, el territori que més combatents estrangers té a Síria, “s’hi va posar més tard”, lamenten a Brussel·les.
La Unió Europea fa anys que està entrampada en el debat sobre com fer front a la radicalització, un fenomen difús que s’ha estès ràpidament en unes societats cada cop més complexes esquivant els serveis de seguretat. El mal ve de lluny. Desenes de reunions de ministres comunitaris han acabat amb crides a una millor coordinació dels serveis policials que, després, es veu sempre condicionada pels interessos nacionals. Si cada país té visions completament diferents sobre la integració i la gestió de la immigració, el mateix passa quan es parla de la prevenció de la radicalització.
L’última gran confrontació entre els estats membres i el Parlament Europeu té molt a veure amb això. Des de la retallada de llibertats que va venir en tromba després de l’11-S, l’Eurocambra intenta fer de contrapès en favor dels drets individuals. El mes passat alguns governs europeus van acusar directament el Parlament de bloquejar la lluita contra la sortida de combatents cap a Síria i l’Iraq. Una majoria de diputats es negaven a aprovar un polèmic enduriment de la legislació que permet recollir, emmagatzemar, compartir i creuar dades personals dels passatgers aeris. L’Eurocambra advertia que es posava en perill la presumpció d’innocència, i el ministre de l’Interior italià, Angelino Alfano, els va acusar d’obstruir els instruments necessaris per garantir la seguretat del territori comunitari.
Premonicions
L’atac a la seu de Charlie Hebdo ha sigut “l’11-S francès”, titulava ahir el diari Le Monde. Europa està en estat de xoc. El cop planificat i mortal contra la llibertat d’expressió ha sigut la confirmació de mesos d’advertiments, que avui semblen premonitoris.
L’estiu passat, l’endemà dels funerals pels quatre morts a trets en el museu jueu de Brussel·les, assaltat per un altre jove francès retornat de la guerra siriana, el coordinador europeu de la lluita antiterrorista, Gilles de Kerchove, demanava als governs de la UE que intensifiquessin la cooperació policial. “Ens hem de preparar per als atacs comesos per individus que intentaran matar diverses persones”. Es tracta -continuava Kerchove- de “retornats” de Síria i l’Iraq “entrenats per utilitzar Kalàixnikovs, armes lleugeres i potser explosius”.
La radicalització “és un problema urgent sense una solució ràpida”, admetia fa uns mesos l’antiga comissària europea d’Interior. Europa encara està sense estratègia i el problema ja és aquí.