El marxant milionari que va democratitzar els artistes famosos

BarcelonaSembla increïble, però un reguitzell d'obres d'artistes contemporanis famosos com Man Ray, Marcel Duchamp, Christo, Yoko Ono, On Kawara, Walter de Maria, Roy Lichtenstein, John Cage i Meret Oppenheim caben al local d'una galeria d'art: Bombon Projects (Trafalgar 45, local 3) exposa per primera vegada complet a Espanya el projecte de sis petites capses amb 73 edicions de tots aquests artistes i més que va engegar l'artista, col·leccionista i marxant nord-americà William Copley (1919-1976).

Com diuen els galeristes, Joana Roda i Bernat Daviu, Copley va ser un personatge “molt polifacètic” i fascinant: multimilionari, va ser el col·leccionista d’art surrealista europeu més important dels Estats Units, i després de la seva experiència frustrada com a galerista va engegar juntament amb Dimitri Petrov el projecte de les capses, que va titular S.M.S. (Shit must stop) [Aturem la merda], per al qual va crear una impremta per produir moltes de les peces. Entre les peces històriques n'hi ha una de John Cage amb un lema representatiu de l’humor de molts dels treballs: “Com millorar el món (Només faràs que les coses empitjorin)”. També ho és el fet que una de les carpetes estigui il·lustrada amb una pintura de Congo, el ximpanzé pintor; que Man Ray fes un homenatge a la Mona Lisa amb bigotis de Duchamp amb un autoretrat de Leonardo da Vinci fumant-se un puro, i que Roy Lichtenstein fes un barret amb paper plegat. Però també hi ha treballs emotius i íntims, com el de Yoko Ono: va respondre a l’encàrrec amb un petit tub de cola, unes de les seves característiques instruccions i uns poemes de John Lennon titulats Mend piece for John: “Agafa la teva tassa favorita. Fes-la a bocins amb un martell. Refes-la amb aquesta cola i aquest poema”. Tot i que l’obra és anterior a la separació dels Beatles, aquest treball s’ha considerat com una premonició del trencament del grup. A les capses de Copley també hi van participar, sense jerarquies, artistes desconeguts i que van caure en l'oblit, i tot el conjunt està considerat com una peculiar col·lecció d’art contemporani.

Subvertir les regles del mercat

“William Copley va ser capaç de reunir personatges molt interessants al seu voltant –afirma Joana Roda–. Va ser un gran amic de Marcel Duchamp i de Man Ray, i Duchamp va ser el mentor d’aquest projecte, amb el qual Copley volia repartir art per correu i d’una manera més accessible”. Cal tenir en compte que el projecte es va fer el 1968: algunes de les peces, com diuen també els galeristes, tenen una actitud “revolucionària” i la manera de vendre les capses implicava “subvertir” les regles del mercat de l’art. Tampoc no va tenir èxit la venda per subscripció de les capses: en va llançar una cada dos mesos al llarg d’un any, pensava que en vendria entre 1.500 i 2.000, però no se’n van fer tantes. Ara com ara no se sap quantes en queden al mercat. “La majoria dels objectes estan fets a la impremta que va crear per al projecte”, diuen els galeristes. Al conjunt que es pot veure a Bombon Project no hi falta cap element i només el vendran a una institució que no disgregui les capses.

Amb motiu de l'exposició els galeristes han produït una nova capsa amb el mateix esperit que Copley: van donar 100 dòlars a cada artista perquè fes la seva peça, i si dona beneficis, se’ls repartiran equitativament. N'han fet deu exemplars amb un preu de 2.000 euros. S'hi poden trobar un tros d'una pintura d'Ángela de la Cruz, un de taula ambientat en el món de l'art del mateix Daviu, i Roda s’ha convertit en Jeanne Roue i ha publicat el primer manual per falsificar signatures d’artistes, dels que representa fins a Picasso. Un altre dels treballs de la nova capsa és una llàgrima d’Anna Dot: l’artista proposa que un la deixi en un lloc pensant en allò que el fa sentir trist i que un temps després la canviï de lloc repetint la mateixa operació. I Rosa Tharrats ha confeccionat uns petits tapissos delicadíssims, tots ells diferents.