Misc 21/12/2020

Indignació i desafecció

La decisió del govern català d'assimilar Andorra a l'Alt Urgell és un atac frontal a l'Aran

2 min

A tots ens resulta evident que vivim temps molt difícils i complexos. La crisi provocada pel COVID-19 ha tensionat i posat a prova l'administració pública, els governs i la societat en general. Gestionar-ne les conseqüències i els efectes col·laterals no resulta gens senzill i, de vegades, esdevé un camí ple de contradiccions. No obstant, el què aquesta gestió, per complexa que sigui no ha de resultar mai, és desigual i partidista, i malauradament això és el què està vivint l'Aran respecte del govern de la Generalitat de Catalunya.

La decisió del govern català d'assimilar Andorra a l'Alt Urgell a partir del 21 de desembre és un atac frontal a l'Aran i a la seva ciutadania. Sobretot perquè fa setmanes que des del Conselh Generau d'Aran hem fet totes les gestions que han estat en les nostres mans per tal d'evitar aquest greuge comparatiu i injust amb el nostre territori, sense rebre, i això és el què indigna, ni una sola resposta, de cap tipus, per part del govern català, dinamitant així el principi de respecte i lleialtat institucional entre ambós governs.

El què demana l'Aran és igualtat en el tracte i en el criteri. Ni més ni menys. Perquè les fronteres estatals estan obertes (tant la francesa com l'espanyola) i el problema rau en el tancament perimetral de Catalunya. És per això que la justificació del govern de la Generalitat per a aquesta assimilació que diu (cito textualment de la publicació del DOGC) "l'Alt Urgell presenta especials particularitats atès que manté amb el Principat d'Andorra excepcionals vincles i relacions, socials, econòmiques i personals, que amb una llarga tradició històrica condicionen profundament la vida quotidiana de la seva població", no s'entén, de cap de les maneres que no s'apliqui també a la Val d'Aran en la seva relació amb França. Per què no ho permeten? Sabem, i compartim, que la prioritat és la de salvar vides, però costa molt d'entendre tanta injustícia i menyspreu amb el nostre territori.

Malauradament, aquest no és el primer greuge que l'Aran ha de lamentar. La llista comença a ser llarga, massa llarga i sorprèn que qui la fa créixer des de fa anys, sigui un govern que es queixa contínuament del tracte que rep per part de l'Estat. És la paradoxa aranesa i comença a tenir un efecte directe en la desafecció de la ciutadania. Esperem que el proper govern de la Generalitat de Catalunya sigui, almenys, més lleial i més empàtic. No li costarà gaire.

stats