13/02/2013

L'any aspriu

2 min

Sempre han tingut bec les oques, va venir a dir Josep Antoni Duran i Lleida a El matí de Catalunya Ràdio . En paraules exactes, que la corrupció és tan antiga com la prostitució. O, això ho dic jo, com l'assassinat, la violació, el saqueig i la tortura, els primers temps amb puntes de sílex. No endevino quin argument aporta l'antiguitat ancestral de la corrupció, que es remunta a la prehistòria, aquella cultura del vas campaniforme tan poc transparent. No hi sé veure el què si no respon a una intenció veladament exculpatòria, com dient: no s'hi amoïnin gaire, sempre han tingut bec les oques, els ànecs i els ornitorincs (els aborígens australians diuen "Sempre han tingut bec els ornitorincs").

Per uns instants, Duran va fantasiejar amb la idea que algun dia fos imputat, tot i que ens va advertir taxatiu que això no ocorreria mai (ens va deixar més assossegats). Si mai l'imputessin, renunciaria a la seva acta de diputat. Fuentes li va demanar si creia que aquest camí també l'haurien de seguir els seus companys de coalició i Duran va respondre que cadascú ha de respondre segons la seva consciència: "Un imputat no és un apestat [en lloc d' empestat ], un imputat és d'entrada innocent".

Si un imputat és d'entrada innocent, per què Duran es compromet a dimitir en el cas que l'imputessin? ¿Potser per un sentiment extrem d'honradesa, admirable, és cert, encara que excessiu? Seria terriblement injust que Duran s'immolés, sent innocent. El seu deure seria aguantar, resistir els embats, no deixar-se abatre. Com els polítics que, si fossin imputats, Duran no en demanaria la dimissió. "Si jo fos un jove de quaranta anys, potser la meva actitud seria una altra". En el sentit que exigiria dimissions a tort i a dret. Quins caps calents, aquests joves de quaranta anys. Ara mateix els haurien de retirar el Carnet Jove.

stats