Molèstia a part
Misc 19/01/2011

L'autòpsia del monstre

2 min

Les precaucions legals han aturat l'emissió a Discovery Channel del documental Michael Jackson autopsy: what really killed Michael Jackson . Tard o d'hora s'emetrà, segur. Així com hem vist centenars de vegades la bala que obria el cap de Kennedy com un llibret de llom, el documental recrearà un cos sec i decolorat amb braços i cames afusellats pels anestèsics, la calvície dissimulada a cop de tatuatge i un nas tan reduït que s'havia de refer amb làtex per semblar real. Potser explicaran que Jackson va conèixer la infermera que li donaria dos fills anant d'urgències després d'irritar-se l'escrot, provant de blanquejar-se'l -segons la darrera biografia publicada-. Tot s'hi val amb Michael Jackson. I titllar-lo de monstre és tan fàcil i previsible com encertat.

Jackson és l'ídol que m'ha tocat. Un negre esmolet que em va captivar el Cap d'Any del 85 amb el videoclip Thriller . Des d'aleshores fins a la seva autodestrucció he seguit aquest monstre mutant del qual es reconeixen hereves les estrelles contemporànies del R&B. No el defensaré ni el justificaré. Els ídols mai són com voldríem. No sóc imparcial, però dubto que els que l'han trinxat ho siguin. Ens apiadem de Frankenstein, riem les gràcies a Carmen de Mairena, bavegem amb els pits sintètics i sexagenaris de Cher, però som implacables amb Jackson.

Vam sentenciar-lo quan va ser processat per abusos a menors, i vam renegar de la justícia nord-americana en quedar absolt. Cal destruir els monstres, o esperar que petin sols. L'autòpsia del monstre va més enllà de la morgue . El negoci que ja li havia girat l'esquena ha trigat poc a extirpar-li les vísceres i estampar-les al CD Michael amb suposats nous temes. Parlen de la resurrecció musical de Jackson, però el que molts hi sentim no és ritme. És una marxa fúnebre.

stats