L’estat propi, horitzó d’una campanya amb Barça i Espanyol
BarcelonaEl món de l’esport català es mobilitza a les portes del 27-S. Més de 500 esportistes, i entitats com el Barça i l’Espanyol, han donat suport a la campanya Guanyarem, que han impulsat les principals organitzacions del país. Malgrat que Guanyarem defensa que la seva és una reivindicació únicament esportiva, sense cap connotació política, el president de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes, Xavier Vinyals, va reconèixer que darrere d’aquest moviment hi ha la necessitat de crear un nou estat.
Les entitats que impulsen la campanya van subscriure un manifest de 12 punts per millorar la situació del món de l’esport català i alguns d’aquests, com la creació d’un Comitè Olímpic o l’oficialitat de les seleccions catalanes, només es podrien acomplir si Catalunya es convertís en nou estat. Per tant, de manera implícita, el Barça i l’Espanyol s’han sumat a una campanya que considera imprescindible la creació d’un nou país. “En el marc legislatiu actual, moltes d’aquestes reivindicacions sense un estat propi no són possibles”, reconeixia Vinyals quan se li preguntava si una Catalunya independent és la solució als problemes estructurals que pateix el món de l’esport.
Esportistes “independentistes”
A la campanya s’hi han adherit centenars d’esportistes, més de 500, entre els quals els exblaugranes Carles Puyol i Xavi Hernández; el medallista olímpic i abanderat d’Espanya als Jocs de Sydney Manel Estiarte; l’entrenador de l’Espanyol, Sergio González; l’atleta Kilian Jornet; el pilot Marc Coma; l’exjugador lituà del Barça de bàsquet Sarunas Jasikevicius; la medallista olímpica Natàlia Via-Dufresne, o el tècnic del Bayern Munic, Pep Guardiola. “La majoria d’esportistes es defineixen com a independentistes, tot i que alguns no ho sabem, però tots ells reivindiquen el dret a decidir de Catalunya”, argumentava Vinyals, que va denunciar que alguns no s’han sumat a Guanyarem per “por” a represàlies dels organismes estatals, que obliguen a competir amb les seleccions espanyoles “per llei”.
“M’agrada participar en un acte a favor de l’esport català”, va dir Bartomeu, curós a l’hora de tractar aquest tema, rebaixant la dimensió política de l’acte d’ahir, un tema que suscita polèmica entre la massa social del Barça, especialment dels socis de fora de Catalunya. “L’Espanyol sempre ha sigut on se’ns ha demanat per donar suport a qualsevol iniciativa que es faci a la nostra terra. No és un acte polític, hi estic d’acord”, va afegir Collet.
El referent amb el qual treballa Catalunya si en un futur pot administrar la seva política esportiva és Suècia, segons va explicar el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, UFEC, Gerard Esteva. Dinamarca, Holanda i Alemanya també són models en els quals emmirallar-se.