La màgia dels Reis no funciona a la tele

La pandèmia ha fet impossible les cavalcades de Reis. Però allà on no pot arribar la gent hi arriba la televisió. TV3 va ser l’encarregada de portar l’arribada de Melcior, Gaspar i Baltasar a les cases on hi ha criatures. També va connectar amb diferents punts de Catalunya perquè, com tothom sap, els Reis d’Orient tenen el do de la ubiqüitat. El presentador Llucià Ferrer i la youtuber Laia Oli van ser els encarregats de fer la retransmissió plena del candor i la bonhomia que demana una missió tan important. Com a parella televisiva quedava una mica descompensada. Això de posar homes presentadors que pràcticament doblen l’edat de les seves companyes de pantalla és un recurs molt passat de moda. Si fa uns anys aquests tàndems eren una tradició televisiva, els mitjans i la societat han evolucionat de tal manera que quan ara passa crida l’atenció i grinyola una mica, perquè desemboca en uns rols antiquats. Ell, el conductor que porta la iniciativa perquè té l’experiència, i ella, el complement encantador que transmet emocions.

Les retransmissions televisives de les cavalcades mai no han sigut cap gran espectacle mediàtic. Sempre ha sigut la televisió qui s’ha intentat adaptar a la festa del carrer. Mai la festa s’ha versionat per construir un relat televisiu majestuós pensat exclusivament per ser explicat a través de la pantalla. Aquest any no ha sigut una excepció. Va ser una emissió d’emergència plena de bona voluntat, sens dubte. És impossible saber fins a quin punt el programa especial va ser un espectacle atractiu per als nens i nenes que es van quedar a casa. Cada criatura és un món i la seva capacitat d’atenció també. Vam veure molta coreografia i disfressa de coloraines. El programa va aprofitar per sortejar lots de regals i promocionar subtilment alguns dels productes de marxandatge de la cadena. Va utilitzar les connexions virtuals per omplir el panell d’espectadors per reforçar aquesta idea de col·lectivitat de les cavalcades que la pandèmia ha impedit en la realitat.

Històricament, la relació dels Reis d’Orient amb la televisió no ha sigut mai fàcil ni gaire fluïda. Fa uns dies vèiem al No tenim vergonya, el programa de TV3 que fa muntatges amb imatges d’arxiu del pleistocè televisiu, com el periodista Josep Puigbó entrevistava al Telenotícies un dels tres Reis d’Orient. L’escena, vista ara, justificava el nom del programa que estàvem veient. Des de fa anys, els reis també fan l’estaquirot al plató de MasterChef Junior la nit que se suposa que la tripleta més màgica està treballant per repartir els regals. És com si, per televisió, els reis perdessin el seu encís. Com si perdessin la màgia. Per sort, hi ha una cosa que la televisió no pot combatre: la innocència, la imaginació i la capacitat de suggestió dels nens. Gràcies a això, sigui quin sigui l’espectacle televisiu dels Reis, la llegenda de la nit més important de l’any pot continuar.