Esclar que del cas Bárcenas és important el tema del finançament irregular del PP. I el pagament de sobresous a la cúpula del partit. I que diverses empreses paguessin per obtenir adjudicacions irregulars. I que aquestes adjudicacions ens aboquessin a la bombolla immobiliària, especulativa i d'infraestructures que ha arruïnat Espanya per dues generacions. I esclar que aquest esclat mediàtic és una batalla més de la guerra civil del PP per fer fora Rajoy i que la línia dura recuperi el control del partit. (Per cert, ¿estan segurs que, un cop en funcionament la mànega, no acabaran ruixats alguns dels que han obert l'aixeta?) Sí, sí, tot això és molt important, però ja ho sabíem. L'esclat de la segona fase del cas Bárcenas ens situa on ja érem abans que El Mundo fes diumenge aquella gran portada més pensada per vendre diaris i per marcar l'agenda política que periodística. Perquè, sí, informativament, allò va ser més fum que novetat.
Políticament és una altra cosa. Aquest cop, i a diferència del que va publicar al gener El País , la filtració la proporciona directament Bárcenas a un comissionista de la informació, que és qui controla el procés, per avisar Rajoy. I l'un i l'altre s'utilitzen mútuament per als seus interessos particulars. Ei, que està molt bé i que no hi tinc res a dir. Ara bé, tinguem clar que no som davant d'un acte heroic de recerca de la veritat. No, això és un delinqüent que es defensa i un testaferro mediàtic que vol vendre diaris, manar i influir. A l'Espanya econòmica hi mana la troica i a la política Pedro J. Ramírez. El problema és que no els ha votat ningú.
