Priorat: de Woodstock a la Scala de Milà
Dimarts a Sense ficció vam gaudir d’un bon documental sobre els vins del Priorat. Se’l mereixien, precisament, perquè part del seu èxit i singularitat prové de la seva peculiar història. I de la mateixa manera que el millor vi és el que té una bona història, si hi ha una bona història segur que se’n pot fer un bon documental. A més, Priorat dona perspectiva a la realitat actual: el que ara sembla un fet normal, com és trobar vins de la zona en els bons restaurants, fa anys era impensable.
El documental gira entorn de cinc viticultors que van tirar endavant l’aventura de plantar ceps en una terra que semblava impossible: René Barbier, Carles Pastrana, Daphne Glorian, Josep Lluís Pérez i Álvaro Palacios. L’èpica de la trama està molt ben construïda a partir del relat coral, que constitueix la part més emocional i trepidant. Les fotografies i filmacions domèstiques dels seus inicis al Priorat són imprescindibles perquè l’espectador es faci càrrec del punt de partida. El complement dels pagesos i habitants de la zona també és determinant per donar context social.
Les veus expertes de periodistes i historiadors permeten fer evolucionar la història de manera ordenada, amb rigor i donant a l’espectador els matisos necessaris per entendre bé els fets. És excel·lent que Priorat no utilitzi el recurs de la veu en off sinó que avanci a partir dels testimonis, perquè reforça la idea d’esforç col·lectiu. La inclusió d’enòlegs i premsa especialitzada estrangera de prestigi internacional és clau. Disposar de les imatges d’arxiu de la conferència del guru del vi Robert Parker en què lloa el vi del Priorat, i l’escena de la subhasta de L’Ermita als Estats Units, és perfecte perquè atorga solidesa i credibilitat al relat. Sense aquests elements podria semblar un publireportatge interessat i no una gran història. Com diu Daphne Glorian, en molt poc temps, aquella colla de somiatruites del Priorat van passar “de Woodstock a la Scala de Milà”.
Priorat té un gran encert en el seu enfocament: la mateixa sensibilitat pels detalls i l’origen que van demostrar Barbier i companyia a l’hora de fer el vi es manté a l’hora de fer el documental. És acurat a nivell tècnic i generós en els punts de vista. No cau en el recurs fàcil de centrar-se en l’èxit empresarial d’uns quants. Té molt present sempre la gent del poble, el paisatge, les emocions i el llegat.
Priorat atrapa perquè té una gran història, amb una recompensa final a l’èpica invertida i posa de manifest uns valors que entenem com a identitaris: esforç, capacitat de treball i tenacitat. Els únics efectes secundaris del visionat són una necessitat imperiosa de comprar una caixa de vi del Priorat o, alerta, fins i tot llançar-se a l’aventura i dur a terme aquell negoci que no has gosat mai tirar endavant.
