El Mou Party

Què és la veritat i què és la mentida? Què és la realitat i què és la ficció? Doncs en la societat actual, cadascú s'ho tria a gust. Triomfen la intolerància i la boina encastada fins a les celles, i les característiques sectàries del pensament que anomenarem Mou Party necessiten permanentment carburant en forma d'arguments per continuar funcionant. Per això són presents cada dia als mitjans. Ja pot ser un entrenador de futbol, amb un gran complex d'inferioritat, inventant-se un món virtual que va des de la conspiració de l'Unicef a l'argument: "Ui, he assassinat 459 persones i volen fotre'm a la presó... Quanta injustícia hi ha al món". Ja pot ser un diari sostenint encara ara que l'11-M van organitzar-lo cinc bascos amb turbant parlant àrab amb accent del Goierri. Ja pot ser el que m'ha tocat patir a mi amb la meva partida de naixement. Tot plegat és delirant, sí, però ofereixen el que un cert nínxol social vol escoltar. I encara que la realitat els desmenteixi, ells (i elles) no rectificaran perquè els hi va la seva pròpia raó de ser.

Donald Trump, un home a un perruquer enginyer d'estructures capil·lars enganxat, s'ha passat mesos dient que jo no havia nascut als Estats Units. I molta gent se l'ha cregut. Al final tot un president dels EUA ha (he) hagut d'ensenyar públicament el document oficial que prova que sí, que jo he nascut als EUA. La resposta d' ensaïmada man ha estat: "Veurem si no és falsa". És la prova definitiva que demostra la teoria del Mou Party, el Goebbels del segle XXI.