La mutació discreta del Leo Messi de sempre

BarcelonaCap xifra defineix Leo Messi. No ho van aconseguir els estratosfèrics 91 gols que va marcar el 2012 ni tampoc l'espectacular mitjana de 0,77 gols per partit que acumula en deu temporades a l'elit. Tampoc l'atrapen els números que es matisen amb algun adjectiu, perquè Leo Messi no és un fals nou, ni un fals deu ni un fals sis, com s'ha jugat a etiquetar-lo en les últimes setmanes. Perquè, probablement, Messi no és ben bé el mateix Messi mai.

La mutació de l'argentí ha sigut constant des de la seva aparició al primer equip, sobretot a partir de l'arribada de Pep Guardiola a la banqueta i el seu salt de la banda al centre de l'atac. Discretament, sembla descobrir-se-li alguna nova habilitat cada dia: conducció en diagonal, vertical, horitzontal, el remat de cap, el xut llunyà... El camí per on va creixent, però, de moment no el fa abandonar les estacions prèvies on va aturar-se en el procés. El Messi madur d'ara pot repartir joc des del cercle central i regalar assistències variades sense deixar de fer els gols de sempre. És més totterreny, més jugadors en un.

"A mi m'agraden tots els Messi, totes les versions d'ell", reconeixia Gerardo Martino en la roda de premsa posterior al triomf contra el Sevilla al Sánchez Pizjuán. "Sempre és decisiu, de vegades sense ni tan sols fer passades de gol. Només que aglutini rivals per dins i tregui la pilota fora perquè acabem la jugada per les bandes i algú de dins l'empenyi. És tanta l'atenció que concentra en els rivals que qualsevol participació seva és positiva", va seguir analitzant el tècnic.

Posició i rol

Parat o a l'esprint. Pocs cops al trot. A aquest ritme selectiu, la intuïció de Messi va acumulant partits que, lluny d'ajudar a concretar-lo, amplien la confusió sobre el jugador que és i en el que s'està convertint.

"Jo tinc molt present com jugava al futbol base, on feia la funció de mitjapunta en un dibuix 3-4-3 i sempre tenia un davanter per davant", recorda Jaume Marcet, periodista de Barça TV que ha seguit la seva evolució des de la primera lesió amb l'infantil B o el curs 2001/02, quan un problema burocràtic el va tenir pràcticament aturat al cadet B. L'any següent, al cadet A fa 36 gols i regala infinites assistències abans de viure un 2003/04 de bogeria, a cavall entre el Juvenil B, l'A, el Barça C i el filial. "On el fa jugar Rijkaard quan puja al primer equip, d'extrem dret, no havia jugat mai a la vida al Barça. Ell sempre havia estat pel mig, fent de deu, activant la resta de davanters quan arrencava a córrer des de tres quarts".

Un dels que més va connectar amb ell al filial va ser Javito, actual jugador de l'Alcorcón, que va beneficiar-se d'accions com les de Tello contra el Llevant. "L'extrem només ha de començar a córrer quan el veu venir, perquè té tanta qualitat que et farà una passada mil·limètrica", adverteix. Javito, a més, té clar que "Messi és un 10". "No li agrada estar sol a l'àrea ni rebre d'esquena a porteria entre centrals i amb tanta gent. Ell vol associar-se, baixar a rebre entre línies i trobar espais per encarar des d'allà, que és la seva principal virtut", comenta.

"A Messi mai se li acaba el repertori", deia Martino a l'octubre. I l'entrenador afegia, fa unes setmanes, que és el partit el que mou Messi més amunt o més avall. És el seu olfacte el que el fa baixar, accelerar, apropar-se a la banda o esperar a la frontal. És l'equip, i els seus problemes, els que vesteixen l'argentí de la versió més convenient segons el rival. Hi està d'acord Fernando Gabrich, periodista argentí, que admet que "en l'últim mes Messi està jugant més enrere" però ho considera "circumstancial". "El Barça necessita obrir més el joc i ell s'allunya de la defensa per generar espais perquè Alexis o Pedro trenquin. És decisió d'ell, però també de Martino. I, en paral·lel, crec que no està encara al 100% per fer les jugades que feia abans allà on les feia", assegura.

Dades que parlen

De fet, les estadístiques reconeixen que el Messi actual és pràcticament idèntic al de les últimes temporades. I, en tot cas, té més números de davanter que de migcampista, en contra de la sensació que els últims partits poden haver generat. Fa ara menys passades que en els últims tres anys (44,8 per 53,5), intenta i completa més regats (se'n surt 5,2 vegades de cada 9,7, contra el 4,7/7,1 dels últims tres cursos), remata els mateixos cops (2,6 per 2,7) i dóna assistències en una proporció semblant (0,38 per 0,39).

És cert, però, que cau menys en fora de joc ara (0,45 cops per partit) que abans (0,60), la qual cosa ens l'imagina més lluny del límit defensiu més propi del davanter centre. El joc col·lectiu li reclama menys ruptures agressives a ell i més als jugadors exteriors. "Al final tot és qüestió de què necessita l'equip i quan. Contra el Sevilla, quan Iniesta va poder aparèixer bé, ell va esperar més amunt per ser decisiu prop de l'àrea. Quan el Barça no genera prou és quan sent que ha de baixar", aporta Gabrich. Javito ho reforça: "Cada cop engabien més el Barça i costa que aparegui ell a dalt. Per això intenta fabricar-se els espais baixant més a rebre".

Evolució col·lectiva i individual

L'evolució de l'equip va marcant les exigències a Messi i ell, sense parar, va afegint-se deures per ser cada dia millor futbolista. Messi ha mutat cada temporada i, després d'anys de matisos, és molt més que un golejador, molt més que un repartidor d'assistències, molt més que un estrany migcampista. "Cada any ha anat millorant algun aspecte del joc. Va començar que era esquerrà tancat i va començar a fer gols amb la dreta. Ara remata bé de cap. Ha perfeccionat el xut de falta. No ha deixat d'aprendre coses mai", destaca Javito. Marcet torna a tirar d'hemeroteca per repassar les diferents posicions de l'atac on va arribar a jugar. Tot el portava, però, a ser "un mitjapunta clàssic". I introdueix una anècdota que va explicar-li l'entrenador argentí Guillermo Hoyos quan el va tenir al juvenil B: "És el més similar a Maradona que he vist en la meva vida". Hoyos havia arribat a jugar amb Maradona. Messi amb prou feines tenia 16 anys.

"Com Maradona el 86"

El debat sobre el joc de Messi sempre s'ha enverinat quan es comparava el rendiment que té al Barça i amb el que té amb l' albiceleste. Diferents plantilles, diferent superioritat. Diferents Messi. "L'Argentina fa molts partits que ha trobat un millor encaix a Messi, fent-lo jugar una mica com a Maradona el 86. Baixa a construir però prou a dalt per arribar al gol", analitza Gabrich.

El periodista no dubta que Messi recuperarà aviat aquella espurna letal a tres quarts de camp. "És un jugador que no especula mentalment en els partits. Es va adonar que no podia subestimar cap rival i que necessitava estar al 100%, encara que fos el millor del món. Després de la preparació que va fer per Nadal acabarà la temporada en òptimes condicions". Serà el de sempre.