Els periodistes de RTVE, sumits en un ‘Gran Hermano’

Recordo que quan fa anys es va imposar la transparència econòmica a la Corporació, alguns directius estaven inquiets. Temien, per exemple, que no podrien optar a comprar drets esportius, perquè els que els venen inclouen sempre clàusules de confidencialitat. La garrotada econòmica contra TV3, però, ha convertit aquesta preocupació en vana: no hi ha diners per adquirir cap campionat i punt.

Cinismes a banda, és un exemple de com el principi general de transparència -lloable, no cal dir-ho- admet debat. Un altre àmbit on cal assegurar la discreció és en la protecció de les fonts. Però resulta que a RTVE estan a punt de posar en marxa una mesura que pot deixar venuts tots els periodistes que hi treballen. L’ens pretén activar un protocol de supervisió del material, amb el pretext que es vol que s’utilitzi correctament. Això inclou “la supervisió de l’ús del correu electrònic i l’accés a internet durant la jornada de treball”.

La mesura és una violació de la intimitat flagrant. Al final, si algú no vol treballar, no ho farà encara que tinguis el seu navegador monitoritzat per veure si es connecta al Facebook. Però és que en el cas dels periodistes encara és més greu, perquè poden sentir que l’anonimat que garanteixen als seus contactes queda compromès. Resulta obvi: jo no faria cap confidència a un reporter de TVE si sé que algú de la direcció -és a dir, un càrrec polític- pot llegir aquest correu.

Convé recordar que el secret professional és una prerrogativa no dels mitjans, sinó dels periodistes. En aquest ofici, i per garantir el dret a la informació dels ciutadans, és bàsic que els professionals puguin establir relacions discretes, amb un tallafoc que assegura al confident que no rebrà represàlies.

Les redaccions funcionen amb la benzina de la confiança i rares són les vegades que un director li pregunta a un redactor quina és la seva font, amb nom i cognoms. A la recent i recomanable Los archivos del Pentágono hi ha una escena en la qual el periodista es nega a revelar la font a l’advocat de l’empresa. És una qüestió gairebé d’etiqueta. Ara, en canvi, a RTVE podran mirar amb qui es reuneixen els reporters, o si algú emet una queixa als sindicats sobre condicions laborals i ingerències polítiques. L’ens assegura que garantirà un ús d’aquesta supervisió que no violentarà això, però no ha detallat com pensa fer-ho.

Després de col·locar els seus periodistes en llocs sensibles, després de desprestigiar programes històrics com Informe semanal, la cúpula designada pel PP busca ara instaurar la por entre els periodistes que lluiten per fer, malgrat tot, periodisme.