29/01/2012

Poders corporatius

2 min

En reunions del que s'acostuma a anomenar la societat civil hi ha un cert consens sobre la necessitat de fer reformes que afectin els poders corporatius. Tant a Catalunya com a Espanya abunden les organitzacions de caràcter gremial, clientelar, de defensa i protecció d'interessos molt particulars, incrustades en el sistema institucional, burocratitzades, controlades per autèntics mandarinats i sense capacitat ni voluntat d'adaptació a una societat més líquida. Però el consens acaba en l'enunciat. A l'hora de fer la llista dels poders corporatius afectats és molt difícil posar-se d'acord. Tothom veu el que li convé.

La conversa sovint comença a propòsit de la reforma laboral. I els poders corporatius contra els quals la majoria apunta són els sindicats. L'argument és que només defensen els treballadors que tenen feina i no es preocupen dels aturats, que són els que tenen una situació més desesperada. Sempre hi ha algú que diu: "Si hi hagués representants dels aturats a les reunions entre patronal i sindicats, les coses anirien més be". La gent de diners té molt clar que com més feble és la posició de l'adversari, més fàcil és aconseguir els objectius que un busca. Alguns estenen la crítica a les organitzacions patronals, a qui consideren anquilosades i poc dinàmiques. Després hi ha qui entre els poders corporatius a revisar inclou els col·legis professionals, les associacions judicials, els mandarinats fonamentats en el sistema d'oposició que garanteix un lloc de per vida.

Però mai s'anomenen els poders corporatius propis del segle XXI: els consultors, els macrodespatxos d'advocats, les agències de qualificació, les business schools , la banca de negocis i altres invents molt lucratius que giren al voltant del món empresarial i dominen les seves relacions amb l'entorn polític i judicial. Vertaders poders corporatius que fan sistema en el tràfec permanent entre ells, que dilueixen el joc de les responsabilitats, i que determinen el destí de l'economia més que els mateixos empresaris, que cada cop en són més captius. Contra aquests ningú gosa dir un mot.

stats