La xarxa oculta. El govern espanyol està tramitant la nova llei de la propietat intel·lectual, que té com a objectiu principal combatre la pirateria en el sector de la cultura i més concretament en l’audiovisual i els llibres. La llei és força punitiva amb les webs d’enllaços que subministren llocs des d’on veure o descarregar els productes culturals. Una guerra que no té, no obstant, un guanyador clar... i la tecnologia avança. De què servirà la repressió a l’internet profund, a la xarxa oculta? I no dubtin que existeix.
TOR. Veient el capítol segon de la segona temporada de la sèrie House of cards descobrim que un hacker mostra al periodista Lucas que hi ha alguna cosa més enllà de l’internet conegut per tothom. El seu gran avantatge és l’anonimat absolut del navegant. Garanteixen que ningú pot esbrinar qui penja continguts ni qui els consumeix, tot i que sospiten que l’FBI i d’altres com ells tenen maneres de rastrejar-ho. En un món cada cop més vigilat, es presenta com una alternativa de privacitat però, esclar, s’hi poden trobar també activitats pocs legals com la venda de drogues sintètiques, la compravenda d’armes i també hackers. La fan servir homes de negocis, activistes, científics, periodistes, policia, serveis secrets i gent que ha superat ja l’estadi de l’internet visible recurrent. Per accedir a aquesta xarxa oculta hi ha el cercador TOR, que respon a la marca The Onion Routing. Aquesta xarxa sembla que la va desenvolupar la marina dels Estats Units i prova d’això seria que el 60% dels seus fons provenen del govern del país, segons ells mateixos mostren a la seva web (això, tot sigui dit, no ho fa ningú). TOR, el món que ve.
Shakespeare, sempre. Deia fa uns dies el protagonista de House of cards que els bons guionistes han trobat refugi en les sèries de televisió. No hi ha dubte que el personatge de Kevin Spacey, Frank (Francis per als amics) Underwood (sí, com les màquines d’escriure), i el de la seva dona Claire evoquen els reis i generals de William Shakespeare en un text que hauria firmat el mític autor teatral. En concret, aquesta parella no tenen res a envejar al matrimoni Macbeth en l’ambició de poder, a Coriolà pel rebuig a la democràcia i a Ricard III per la falta d’escrúpols. El gran bard, doncs, ja va mostrar la tramoia del poder en el seu teatre. Res ha canviat.