POLÍTICA PENITENCIÀRIA
Misc 09/10/2013

Rajoy es prepara per al revés europeu a la doctrina Parot

El Tribunal d'Estrasburg podria obligar Espanya a derogar aquest mecanisme per endurir les penes

i
Joan Rusiñol
2 min
El col·lectiu de suport als presos bascos demana la derogació de la doctrina Parot.

Brussel·les.Tot i que tothom ho té coll avall, l'ultima paraula sobre la polèmica doctrina Parot la tenen els 17 membres de la Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Com si es tractés de fitxes de dòmino, la decisió que es prengui a Estrasburg tindrà conseqüències a Vitòria i Madrid. Davant la imminent resolució, el govern del PP ha començat a posar en alerta la ciutadania -sobretot el seu electorat-, conscient que no tindrà més remei que complir i posar en llibertat, entre d'altres, 96 membres d'ETA.

Al costat de filtracions a la premsa madrilenya pròxima a les tesis governamentals, el jutge del Tribunal Suprem Joaquín Giménez també va donar per fet, a Radio Euskadi, que el TEDH s'inclinaria per tombar la doctrina Parot, el mecanisme legal que permet allargar les penes aplicant els beneficis sobre cadascuna d'elles i no pas sobre el total. Ja s'hi va posicionar en contra de manera unànime el 2012. Llavors va donar la raó a Inés del Río, exintegrant del comando Madrid, a qui la justícia espanyola va revisar la condemna a l'alça fins al 2017. Ella va recórrer la decisió fins a arribar a la Tribunal d'Estrasburg, l'última instància judicial en matèria de drets humans. El tribunal va avalar la queixa, va obligar Espanya a indemnitzar-la amb 30.000 euros i va censurar aquesta via d'enduriment penitenciari retroactiu. Espanya hi va presentar recurs i aquesta és la decisió que ara està a punt de fer-se pública.

És important el moment en què es produeix, amb el procés de pau al País Basc estancat, com a mínim de cara enfora. El ministeri de l'Interior ja es va afanyar a recordar ahir que, si es produeix el revés europeu, la pilota passarà a la teulada dels tribunals espanyols. Ara bé, va recordar que les sentències del TEDH són vinculants i que l'estat espanyol en "reconeix l'autoritat". Fins ara les ha complert totes. El titular d'Interior, Jorge Fernández Díaz, va avisar que hi ha violacions de drets humans que mereixen "més atenció" que no pas els que fan referència a les presons estatals. Els dos discursos, però, semblaven tenir un mateix destinatari: l'electorat més conservador, que, previsiblement, s'oposarà amb força a l'excarceració de persones amb delictes de sang. Durant la vista del recurs al març, els advocats de l'Estat van posar l'èmfasi en el fet que la derogació de la doctrina Parot comportaria també haver de deixar en llibertat prop de 40 presos més, condemnats, entre altres motius, per assassinat i violació.

Una detenció a Bèlgica

En l'estratègia contra ETA, el govern de Mariano Rajoy confia en la divisió dins dels centres penitenciaris, però tem que l'aval judicial afavoreixi la unitat interna i les reivindicacions s'endureixin. L'esquerra abertzale intueix que l'operació policial contra Herrira, plataforma de suport als presos, era un missatge de duresa de Fernández Díaz per deixar clar que no comparteix els gestos de flexibilització que es veurà obligat a fer. Pel PNB i EH Bildu, la derogació seria un pas en la bona direcció. El PSE, menys entusiasta, creu que "no seria cap desastre".

Justament ahir, la presumpta membre d'ETA Natividad Jauregi, fugida des del 1979, va ser detinguda a Bèlgica. Un gest de força just abans que parli el TEDH.

stats