29/01/2019

El repte de construir una economia amb llocs de treball de qualitat

2 min
Aturats en una OTG

BarcelonaCatalunya va tancar el 2018 amb 75.000 aturats menys i una taxa de desocupació de l'11,75%, similar a la que hi havia fa una dècada, just en el moment que es va iniciar la crisi coneguda com la Gran Recessió, que va durar fins al 2014. Aquestes xifres de l'Enquesta de Població Activa (EPA) confirmen la fortalesa de l'economia catalana, que ha continuat creant ocupació enmig d'auguris nefastos a causa del Procés i fenòmens amb un fort impacte mediàtic com el trasllat de seus socials d'empreses importants. Doncs no. Catalunya tanca el 2018 amb una taxa d'atur 2,7 punts inferior a l'espanyola, que se situa en el 14,45%.

Ara bé, l'EPA ofereix altres dades que no són tan satisfactòries i que suposen un toc d'atenció. Primer perquè el ritme de reducció de l'atur s'ha alentit de manera notable, ja que el 2017 va baixar en 113.000 persones i el 2016 en 100.000. I segon perquè en el tercer trimestre del 2018 el nombre d'ocupats no va créixer sinó que va disminuir, una dada preocupant de cara al 2019, un any que molts economistes situen com el preludi d'una nova recessió.

Per tant, Catalunya no pot cometre l'error d'adormir-se als llorers perquè ja ha recuperat bona part de l'ocupació que es va destruir per la crisi, i ha de concentrar-se en posar les bases perquè no es torni a repetir una situació semblant. A més, el mercat laboral del 2018 és molt diferent del del 2008. Els salaris són més baixos i els llocs de treball més precaris, a causa dels grans processos d'acomiadament massiu que van fer moltes empreses, i que van servir per reemplaçar treballadors qualificats amb bons sous per altres de més barats. La sensació és que si es torna a produir una recessió, la destrucció de llocs de treball serà igual o fins i tot més ràpida que el 2008.

El Govern, doncs, ha de posar les bases per construir una economia més sòlida, amb llocs de treball qualificats, indefinits i ben pagats, i això passa, indefectiblement, per un canvi de model productiu. Fins ara es pot dir que la recuperació de la crisi ha tingut dos motors: el turisme i l'exportació. El sector serveis és el que més ha tirat del carro per crear ocupació, però al preu de precaritzar aquests llocs de treball. En canvi, aquests anys s'ha demostrat que l'exportació és el camí a seguir perquè blinda Catalunya de les conjuntures econòmiques i polítiques adverses, i la fa més resistent a pressions de tota mena. I quin és el camí per continuar exportant? Sens dubte la fórmula és la innovació i la capacitat d'atracció d'inversions i talent.

Només construint aquesta economia sòlida es podrà oferir una vida digna a persones que ara mateix estan en un forat negre, com els aturats de llarga durada o de més de 45 anys. O moltíssims joves que es veuen obligats a acceptar uns sous de misèria que no permeten la seva emancipació si no volen haver d'emigrar. Els dirigents polítics tenen l'obligació d'anticipar escenaris i prendre mesures en conseqüència. I ara toca preparar-se per a un període en què cal continuar creant ocupació de qualitat encara que l'economia global no creixi tant.

stats