17/07/2020

Terribas i els grinyols del Telenotícies

2 min

Divendres, al Telenotícies migdia, Raquel Sans donava pas a una de les notícies del dia: la renúncia de Mònica Terribas a continuar al capdavant d’El matí de Catalunya Ràdio. Sans destacava que, en el seu comiat, la periodista va voler "deixar clar que no marxa per motius personals”. I en el vídeo la locució tornava a fer èmfasi que la decisió de la periodista “no té a veure amb cap motiu ni personal, ni familiar, ni tampoc per cansament”. El fragment escollit del comiat de Terribas era el que feia referència a aquests motius: “Una màquina no es pot permetre cap grinyol, cap grinyol. I menys ara. I els engranatges grinyolen”. Per tant, els espectadors intuíem que en l’eufemisme de la màquina i els grinyols s’hi amaguen aspectes (que no se’ns aclareixen) sobre l’emissora o la Corporació, que no funcionen com haurien de funcionar en un organisme públic. També es destacava el fragment en què Terribas desitjava que l’emissora trobés “una enginyera o un enginyer que faci rutllar aquest motor com ells volen”. El “com ells volen” tornava a ser una incògnita. Qui són “ells”? I què és exactament el que volen? Quins són aquests grinyols?

La notícia incloïa unes declaracions del subdirector d’El matí de Catalunya Ràdio, que elogiava el periodisme exercit per Terribas, i unes del coordinador del programa, que precisava que “era un periodisme que no viu pendent de les xarxes socials ni dels EGMs”. L’apunt feia certa flaire d’indirecta. Però ningú aclaria el conflicte ni tampoc hi havia declaracions de la protagonista de la notícia.

A continuació, Raquel Sans ampliava la informació amb les conseqüències que havia tingut la notícia en la comissió de control parlamentari. El vídeo mostrava el director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, agraint la tasca de Terribas. I després el diputat Eduard Pujol, de JxCat (el partit del Govern), al·ludia als grinyols dels engranatges citats per Terribas i ampliava la metàfora: “A les màquines, perquè funcionin bé, algú els hi ha de posar oli. [...] Aquesta és la feina, que algú no ha fet o no ha fet bé”. Mentre deia la frase, el vídeo inseria, sibil·linament, un pla de Gordillo escoltant-lo. I l’espectador havia de deduir què simbolitzava l’oli i qui no havia fet bé la seva feina.

Tres minuts i deu segons de notícia que era, ras i curt, el festival de l’eufemisme, on l’espectador havia d’esforçar-se a fer interpretacions d’uns missatges en clau que tampoc servien per aclarir res. És obvi que, una vegada més, el ciutadà queda fora de joc del que passa a la política i als ens públics que paga amb els seus impostos. Metàfores, al·legories, insinuacions, lectures entre línies, indirectes i atzagaiades encobertes per explicar la notícia. TV3 dient, però no dient, el veritable conflicte de Catalunya Ràdio. Com més cosins, més endins.