Espanya és el país que gasta més lentament els fons europeus

Brussel·lesEspanya és, juntament amb Itàlia, un dels països que té més pressa perquè es posi en marxa el fons europeu antipandèmia, que l'ha d'ajudar a mitigar el sotrac econòmic del coronavirus. Però a l'hora d'absorbir els fons europeus, Espanya és el país més lent. Segons les dades d'Eurostat de les quals es fa ressò el think tank Bruegel, fins aquest setembre, l'Estat només ha gastat el 34% dels diners que tenia assignats per tot el període 2014-2020 i se situa així a la cua dels països que fins ara han executat menys fons estructurals.

Com es pot comprovar en el següent gràfic de la Comissió Europea, Espanya, fins ara, ha previst gastar el 79% dels diners que té adjudicats per al període 2014-2020, però només n'ha gastat un terç. Al capdamunt del rànquing, però, hi ha països com Finlàndia, Suècia o Luxemburg, que ja n'han gastat més del 74%.

Font: European Structural and Investment Funds: EU Overview. Finances: Implemented

El govern espanyol, però, assegura que la interpretació d'aquestes dades no és correcta. Fonts del ministeri d'Hisenda expliquen que hi ha un "decalatge" entre la data de recollida de les dades i l'actual nivell d'execució, que és més elevat. A més, les mateixes fonts s'emparen en el fet que "Espanya té uns sistemes de control i auditoria molt minuciosos perquè tot el que se certifica obtingui finalment el vistiplau de la Comissió Europea i fins que els controls no s'han superat, no es comuniquen les certificacions. D'aquesta manera justifiquen que el grau final d'execució previst és del 99,88%, similar al dels períodes anteriors.

"Espanya sempre ha utilitzat de manera eficient els fons procedents d'Europa", reblen argumentant que "independentment que l'execució a d'altres països sigui més ràpida, a Espanya es fa a temps i complint els terminis". Hisenda matisa, a més, que hi ha temps fins al 2023 per gastar aquests diners.

La lentitud d'arribada dels fons europeus sempre ha sigut una qüestió pendent, com recorda el mateix informe de Bruegel, que es qüestiona si es repetirà el mateix patró ara que la maquinària burocràtica i negociadora de la Unió Europea va a tot drap per concloure el procés de ratificació del fons de recuperació i fer arribar els diners als governs el més ràpid possible.

Però l'investigador de Bruegel, autor d'aquest informe, Zsolt Darvas, creu que aquesta vegada pot ser un repte encara major, perquè mai s'han hagut de distribuir tants diners amb tanta rapidesa. Per això, advoca per centrar-se en la correcta governança del fons: repartir els diners en funció de criteris clars de creixement sostenible, fer-ho sota un sistema de control dels objectius clars per assegurar, en resum, que la despesa és de qualitat.

Per obtenir els diners (Espanya en té 140.000 milions assignats entre crèdits i transferències), els governs han de presentar uns plans de reformes que la Comissió (i en últim terme també els altres governs) han de valorar si són adequats. L'Estat ho ha de fer alineant-se amb la transformació verda i digital, però també ha de salvar llocs de treball i, d'altres recomanacions tradicionals fetes a Espanya com ara simplificar el seu sistema de l'IVA o aconseguir fer el sistema de pensions sostenible. Totes aquestes condicions i el seu compliment són també objecte de debat perquè els nòrdics exigeixen una duresa que el sud vol evitar a tota costa.