El diccionari podria definir-lo així: "Adjectiu. Que supera tot el que estava previst i provoca admiració per la seva excepcionalitat". Senzillament és un mot inventat que utilitzava la paròdia d'en Jordi Basté en la seva primera aparició a Polònia. I amb aquesta mateixa expressió -de la qual el mateix Basté es declara enamorat- el felicitàvem aquesta setmana als passadissos de RAC1 pel premi Ondas a la millor trajectòria professional.
De tant en tant resulta alliberador inventar-se una paraula i fer-la servir amb determinació. Anar més enllà dels daixonses i els dallonses i, en cas de dubte, deixar anar alguna entremaliadura que elabori el nostre cervell. No fa pas gaire ens escrivia a la ràdio un oient que es referia a la tapa inferior del vàter -la que permet un millor encaix entre la nostra anatomia i la tassa- com la volandera de cagar. Més encertat, impossible. El cantautor Quico Pi de la Serra és un pioner en la invenció de paraules. Ell mateix explica que, quan va tenir una parella estrangera, li va ensenyar el català a la seva manera. I aquella bona noia anava pel món saludant la gent amb l'expressió "bones trades", i a l'estiu es lamentava de la calor exclamant "quina xafardor que fa!" En aquest aspecte els americans ens porten avantatge i no tenen inconvenient per inventar-se verbs com smirting. Neix de la barreja de smoke i flirt, i defineix l'acció de lligar mentre fumes fora d'un local. També es treuen de la màniga un adjectiu com face-melting per referir-se a com se'ns desfà la cara -metafòricament, s'entén- davant quelcom extraordinari.
Esclar que si tothom campa al seu aire creant el seu propi vocabulari, correm el risc de no entendre'ns. Però parlant tots la mateixa llengua, tampoc és que ens entenguem gaire sovint. Per tant, inventar-nos les nostres pròpies paraules sense complexos serà, si més no, divertit i ultramagarrufolingolengo.
