La vara de mesurar de Mandela no li escau a Sharon?
Quan va morir Mandela, els diaris de la caverna van afanyar-se a subratllar-ne les ombres: recordem aquella portada de La Razón titulada "Mandela davant de la història". Ara ha mort Ariel Sharon i del clarobscur mandelià hem passat a una aquarel·la pastel. Sí que el diari es refereix en tres llocs diferents (sempre en petit) a les matances de Sabra i Xatila, però ho fa per insistir que ell no hi va tenir res a veure. No ho va creure així la comissió Kahan que el va acusar de no fer res per impedir-ho. L'omissió és acció, quan el resultat el preveus i ja t'està bé. Obituaris emblanquinats també a l' Abc. Jo em quedo amb el titular de Robert Fisk al The Independent. És un referent a la zona i, tot i les seves simpaties palestines, va ser capaç d'abraçar la complexitat i titular: "Pacificador, heroi... i carnisser".
Una rivalitat amb poc 'fair play'
Molts diaris continuen actuant com si el seu lector no estigués exposat a altres fonts informatives o al gran aspersor de les xarxes socials. Informava El País de com Xile ha atorgat al seu conseller delegat, Juan Luis Cebrián, la condecoració Bernardo O'Higgins, la més alta distinció que es pot fer a un estranger. I El Mundo relatava com el director del diari havia rebut... aquest mateix honor. Cap de les dues notícies feia referència al rival. Costava molt poc afegir-ho, ni que fos en el quart paràgraf, i donar exemple de fair play. Si un dels dos ho hagués fet, hauria deixat l'altre en evidència. Però van preferir aferrar-se a la vella noció de monopoli informatiu.
Al racó de pensar
ARMANDO ROBLES
ARTICULISTA D'ALERTA DIGITAL
"El socialisme espanyol [...] és sobretot un clima immoral, una coartada per imposar-nos el nou ordre, un corb tricèfal que plana sobre les lògies internacionals"
