Vestir-se ‘en contra de’

BarcelonaUna recent biografia de Barbara Bush posa novament d’actualitat la difunta, una dona que sempre va viure a l’ombra però que potser és una de les més poderoses de la història dels EUA, ja que pel seu fort caràcter va tenir molta influència en els quatre anys de govern del seu marit, George H.W. Bush, i en els vuit del seu fill George W. Bush. The matriarch, la biografia oficial que li ha escrit la periodista Susan Page, explica que aquesta dona sempre va tenir molt de complex pel seu físic. Se sentia tan desafavorida, diu el llibre, que li va costar molts anys imposar-se a les pressions dels assessors que l’envoltaven, que li demanaven que no s’engreixés o que vestís d’una determinada manera per no perjudicar políticament el seu marit.

Tot i això, al final va passar de tothom i va construir la seva inconfusible imatge pública, la versió més total de la dona conservadora que era. Es va comprar un vestit jaqueta de cada color, se’ls va combinar tots amb unes perles com pilotes de golf al coll i a les orelles i va donar el drama estilístic per tancat. Tampoc va fer mai més cap dieta electoralista. Fins i tot diuen les memòries que va engegar els que li feien tenyir els cabells al·legant que dur-los blancs la feia semblar “més gran que el president”. “La gent que es preocupa tota l’estona pels seus cabells, francament, em sembla molt avorrida”, va dir quan va fer el cop d’estat capil·lar.

Barbara Bush -que només va abandonar aquest outfit per posar-se una camisa militar de camuflatge quan va visitar les tropes dels EUA a l’Aràbia Saudita el 1990- crec que podria ser un bon referent per a Kate Middleton, que té un nom massa útil per referir-nos-hi amb l’avorridíssim Caterina de Cambridge. I és que la futura reina britànica ha afegit recentment al seu club d’assessors la seva amiga Virginia Chadwyck-Healey perquè li enriqueixi l’armari. I Ginnie, el seu àlies de pija, no s’ha estat de res i ja l’ha fet optar per un conjunt de Gucci, entre d’altres.

Si no hi penses gaire, podria semblar fins i tot bo que l’esposa de l’hereu es vagi adaptant a les modes i no sigui un fòssil estilístic com l’àvia del seu marit, aka Elisabet II. Però no és així. Primer perquè ella no és de modes. I si s’hi posa, queda fingit. Ella és Waity Katie, una jove aplicada que va aguantar i va esperar Guillem tant com va fer falta per ser reina algun dia. Però més enllà de l’autotraïció estilística, el pitjor de tot és que aquest canvi de vestuari l’únic que busca és competir amb Meghan Markle, rivalitzar amb una cunyada que des que va arribar s’ha convertit en un referent d’estil global que li està fent molta ombra. Tant impacte té La Nova que fins i tot dicta sentència entre les royals europees, que seguint-la a ella han trencat l’ancestral tradició de les bosses de mà i han començat a posar-se bolsos penjats creuats en actes oficials.

No cal ser gaire hàbil per veure que en el fitxatge de Middleton hi ha un punt de modernització ad hoc per batre Markle. És a dir, de voler cridar l’atenció malgrat que això la desviï de la seva futura funció d’icona atemporal. Suposo que deu ser dur que arribi una forastera i en dos dies t’esguerri el premi a tants anys d’esforç com a nòvia soferta i consort aplicada. Però jo si fos ella faria com Barbara Bush, triar el seu camí i seguir-lo fins al final. Perquè els clàssics queden i les modes passen.

Vestida de rancor o de reivindicació?

I en qui potser val més que no es fixi gaire Middleton és en Letícia. Se sap que la reina dels espanyols posa tantíssima atenció en vestir-se que ja ningú mig entenimentat considera casual cap dels seus estilismes. Per això resulta tan greu que hagi ressuscitat aquesta setmana el mateix modelet que portava justament fa un any, quan va protagonitzar la cat fight reial més sonada de tots els temps contra la seva sogra a la catedral de Palma. Ni més ni menys que un any exacte ha passat des que Letícia va intentar impedir una foto de l’àvia amb les netes. I per a l’efemèride de l’escàndol, ha arribat ella carregada d’orgull i se’ns l’ha tornat a posar.

Si és veritat que els royals parlen amb la roba que es posen, no cal ni dir que Letícia aquesta setmana amb la seva brusa de pics de Carolina Herrera i els pantalons alts de botons daurats als laterals els ha fet un twerking portentós als Borbons, als Grècia i a tots els que en públic o en privat van defensar l’emèrita. Després que la humiliessin fent-li obrir la porta del cotxe a la sogra uns dies després de la batalla per fer veure que n’estava penedida, ella es reivindica i ens explica que segueix “ como el junco que se dobla pero siempre sigue en pie ”, com cantaven el Dúo Dinámico.

Només el temps dirà si el paper de consort l’ha fet millor ella amb tant d’orgull o la seva sogra amb tan poc... En qualsevol cas, per malparades que en surtin, poden estar contentes de no ser Theresa May, la Bouteflika del Brexit. Vestida per continuar però moribunda. Ella, a diferència del líder algerià, en sentit figurat. A propòsit de May, hi ha situacions que no les pot salvar cap estilisme. I mira que els d’ella són bons. Però els comentaris sobre la qüestió els deixarem per al desenllaç, si és que arriba algun dia...