27/10/2020

28/10: Pèrfid anglès

1 min

En la reunió entre presidents de comunitats autònomes i la presidenta de la Comissió Europea, Pere Aragonès va fer una part de la seva intervenció en anglès i allà mateix el president de Castella-la Manxa el va renyar per no fer servir el castellà –"el idioma de todos los espanyoles"– sinó la llengua d’una país que vol abandonar la Unió. I això davant de la presidenta de la Comissió, que havia fet les seves intervencions en anglès, i que suposo que seguia amb estupefacció aquesta batalla. Però espero que en tragués alguns ensenyaments de profit. A aquestes altures, carregar-se l’anglès com a llengua franca –davant d’algú que l’està fent servir– només pot ser el fòssil insòlit i significatiu d’una vella fòbia espanyola. No només per Gibraltar: des del XIX el nacionalisme espanyol creu que Espanya i la pèrfida Albión representen valors antitètics. Ser testimoni de l’incident li devia servir a la presidenta per confirmar la propaganda de la diplomàcia espanyola segons la qual els catalanistes són uns pueblerinos, tancats, arnats i antieuropeus, que només es miren el melic, parlant en anglès, mentre que els partidaris de la unitat d’Espanya ho són en nom del seu cosmopolitisme i obertura al món i a la modernitat, parlant només en espanyol.