21/ 5: Sempre al comptat

A la primera podia ser casualitat. A la segona ja no. Pedro Sánchez ha aconseguit desempallegar-se de la majoria que li va permetre la investidura (i que un cop investit li feia nosa) i canviar-la per la majoria que sempre ha buscat: la que suma simultàniament els vots de Podem i Ciutadans. No tan sols ho certifiquen les votacions, també el canvi de discurs: el que abans era diversitat aquest dimecres s'ha convertit en desordre. Però no s’ha espolsat tots els vots que el van investir, perquè cap no li agrada però encara en necessita alguns. Ha conservat els de Podem i els del PNB. Quina diferència hi ha entre els que conserva i els que s’ha tret de sobre? Una, que ni a Podem ni al PNB no els fa ni fred ni calor que Sánchez pacti amb Ciutadans sobretot una agenda que afecta el procés català. No és el seu tema. I hi ha una altra diferència. Tots els que van donar suport a la investidura de Sánchez van pactar contrapartides. Però en alguns casos –el PNB i Podem– les contrapartides es pagaven al comptat, i en altres –Esquerra i Compromís– es pagaven a crèdit. Ja ho arreglarem més endavant. I una cosa hem après (només sobre Sánchez?) en aquesta experiència: quan tractes amb un mentider, has de demanar sempre que et pagui al comptat.