21/01/2021

Voluntat de sabotatge

2 min

Fa una setmana tot eren càbales sobre la possibilitat d’ajornar les eleccions o mantenir la data del 14-F, i quan, a mitja jornada de divendres passat, es va anunciar que s’havia arribat a la conclusió de posposar els comicis fins a dia 30 de maig, hi va haver una primera sensació generalitzada d’alleujament: a pesar del partidisme (per totes les forces implicades) que envoltava la decisió, semblava almenys assenyada, en vista de la situació sanitària. La possibilitat que la justícia hi tingués algun emperò es tenia en compte, però es veia remota.

En aquesta setmana el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en base a un esplet de recursos presentats per actors polítics de les terceres i quartes files unionistes, ha suspès cautelarment el decret d’ajornament de les eleccions i s’ha donat de marge fins al 8 de febrer per prendre una decisió definitiva sobre la data. Pel camí, ha inhabilitat el conseller Bernat Solé pel seu capteniment com a batlle d’Agramunt (pàtria del poeta Guillem Viladot) en el referèndum de l’1-O. L’independentisme hi veu una operació d’estat per fer guanyar el PSC, de la mateixa manera que el 21-D n’hi va haver una a favor de Ciutadans. Va ser en part exitosa, perquè Ciutadans va ser la força més votada, però també va ser una victòria pírrica, perquè el partit taronja no en va fer res. Ben al contrari, Inés Arrimadas va migrar cap a Madrid i Albert Rivera es va desintegrar en contacte amb les urnes de les segones eleccions espanyoles.

La hipòtesi de l’operació per afavorir els socialistes agafa credibilitat quan, coincidint amb els moviments del TSJC, apareix una enquesta del CIS que vaticina la victòria del PSC en cas que les eleccions se celebrin el 14-F. Amb un gairebé empat amb ERC, un panorama que és el millor per atiar la idea de la formació d’un nou tripartit i per incrementar, si és possible, l’agror i la virulència dels retrets entre els partits independentistes.

Mentrestant, però, algunes coses es poden dir amb seguretat: l’autogovern de Catalunya ha tornat a veure’s laminat per l’acció d’un alt tribunal que decideix expressament actuar com ho fa davant d’una convocatòria electoral en temps de pandèmia. També és una decisió meditada la de castigar precisament ara el conseller Solé, i reactivar les represàlies contra els alcaldes inculpats en la causa general contra l’independentisme, que en un primer moment va involucrar 748 alcaldes de Catalunya. I és deliberat, en fi, i del tot irresponsable, utilitzar la justícia com a instrument de desestabilització. Resolucions, decisions i sentències que fan el fet d’una coça al tauler de joc, per tal de fer-ne caure les fitxes i fer impossible un joc que sigui no ja net, sinó simplement ordenat. Posar la ciutadania davant d’un desgavell d’aquesta magnitud en el moment d’exercir el seu dret a vot, i fer-ho ni més ni menys que des de la justícia, denota una voluntat de sabotatge. Darrere de la qual segueix havent-hi un desig de venjança.