Vuit d’agost, el nou Dia de la Hispanitat

El nou president de SCC, Rafael Arenas (escollit després que l’anterior, José Ramon Bosch, dimitís per la denúncia de l’entitat Drets, per injúries des d’un perfil fals que tenia al Facebook), va oferir-nos unes paraules divendres. Va fer-nos saber la “preocupació” que el corsecava perquè la qüestió de confiança al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, sigui després de la diada de l’Onze de Setembre. “La Diada hauria de ser una festa de tots els catalans però tornarà a utilitzar-se amb fins partidistes”, va dir. I és que, segons ell, s’hauria de “corregir” la data.

Però, esclar, una diada nacional té per objecte celebrar el nacionalisme. “Corregir” la data d’una diada nacional perquè no sigui tan nacional seria com corregir la diada de la Verge del Pilar perquè no fos tan catòlica. És evident que la diada serà “utilitzada” amb fins partidistes. Els partits que hi siguin afins, la celebraran. De la mateixa manera, la diada nacional espanyola o birmana o francesa també serà utilitzada, sempre, amb fins partidistes. Hi ha alternatives unilaterals, esclar. Ho explicava Brassens: “Quan és la festa nacional, jo em quedo al llit igual, que la música militar mai m’ha pogut fer llevar”. Suposo que el senyor Arenas no pot fer simplement com Brassens per una qüestió fonamental. La festa nacional francesa, com l’espanyola, és una celebració de l’estat. Hi ha tancs, cornetes i pas de l’oca. Per tant, és legítima. La festa nacional catalana no és encara una celebració. És de moment una reivindicació. No hi ha tancs, cornetes ni pas de l’oca, perquè Catalunya no té exèrcit, en no ser un estat. Aquesta és la qüestió que suposo que impedeix al senyor Arenas mirar-s’ho des de casa, sense més problemes, com podria fer, si volgués, el Dia de la Hispanitat, antic Día de la Raza, sense que s’hagués de traslladar a una altra data. Per exemple, al vuit d’agost, que coincidiria amb el Dia Mundial de l’Orgasme Femení.