26/03/2020

Els nens / Els impostos

3 min

Els nens

En l’última setmana he sortit un cop al carrer. Tot just per recollir l’encàrrec de la farmàcia i comprar dos pans de pagès, tallat, per poder-lo congelar, treure’n una llesca cada dia i, amb aquest racionament en pròpia porta, arribar fins al Dilluns de Pasqua. Tot d’una m’he adonat que aquest any, com a padrí, no podré regalar cap mona. Automàticament, he pensat en els pastissers que, en els dies que venen, perdran tot el calaix que haurien fet amb les seves escultures de xocolata. Això no és com uns Jocs Olímpics, que si no els fas ara ja els celebraràs l’estiu que ve. La mona que no venguis ara, en aquesta Pasqua confinada, difícilment la vendràs mai més. I els nens es quedaran sense mona, quan segurament més la mereixerien. A Catalunya, des que es va decretar que no es tornava a les escoles, porten quinze dies tancats a casa. I, certament, han desaparegut. En el meu camí a peu –mil passes entre anar i tornar– veig molt poques persones al carrer, algun avi a la farmàcia, però cap nen. Ni un. De la finestra estant, tampoc en veig cap que baixi, ni tan sols, a llençar la brossa al contenidor. Han desaparegut. L’aïllament a casa dels més petits s’està fent d’una forma modèlica. I cadascú, de portes endins, es deu saber les seves coses. Per l’edat de les criatures, per la quantitat de germans, per les dimensions del pis i pel nombre de nens que toquen per metre quadrat. Sens dubte que el tarannà dels nanos, l’humor dels seus pares i la paciència infinita per part de tots són bàsics per a una convivència civilitzada. La meva àvia, poc donada a fer sentències, en tenia una que sí que repetia amb convenciment: “La criatura més petita omple la casa més gran”. Quina gran veritat. Quan l’estat d’alarma passi de llarg, més enllà de l’emotiu aplaudiment de les vuit del vespre als qui salven vides, potser caldrà que muntem –ja quedarem per al dia i l’hora–, una ovació sonada a tots aquests nens que ens estan donant una lliçó.

Els impostos

Els autònoms estem rebent, aquests dies, els certificats de retencions i ingressos a compte de l’IRPF del 2019. És el senyal que toca començar a preparar la paperassa perquè, d’una manera o altra, la fem arribar al gestor teletreballador perquè pugui tenir la informació que li cal per omplir la declaració de la renda que ens tocarà presentar al mes de juny. Per pagar la renda no hi ha pròrroga. Això no és com Sant Jordi, que si no el fem ara ja el trobarem per Sant Joan. Si cada any és una murga, aquesta primavera d’apocalipsi i confinament serà triplement complicat fer-la i presentar-la. Abans, per anar fent l’escalfament, caldrà presentar uns trimestrals de l’IVA, en la qual tampoc està sent fàcil la tramesa d’informació.

Més enllà dels terminis, però, convé saber les noves regles de joc. En aquest sentit, la comunicació per part del ministeri d’Economia i Hisenda està sent un bunyol. S’anuncien mesures pel broc gros però, en el rajolí del detall, poca gent ha entès què ha de fer, de què es pot beneficiar i on ha de recórrer si és que vol acollir-se a algun canvi del reglament. Novament, fa més la sensació que s’ha pensat més en les empreses que en les persones individuals. Per als autònoms, les mesures han estat foc d’encenalls. Un titular de diari per a la vicepresidenta Nadia Calviño però, a la que rasques, pràcticament res de res. Per a les petites i mitjanes empreses, el reial decret llei del 17 de març està resultant una cursa d’obstacles. Primer, per entendre el què. Després, per intentar aprofitar un ajornament fiscal que, quan llegeixes la lletra menuda, resulta que l’Estat et cobrarà fins a un 3,75% d’interessos a partir del quart mes. El Guardian, que s’ho mira amb l’asèpsia que a vegades ens caldria aquí, ho va tenir clar en la gestió de Pedro Sánchez amb el coronavirus: “Ha reaccionat tard i malament”. Parla en termes sanitaris i preventius. Quan entrin a valorar la vessant econòmica li podran dedicar dos editorials més.

stats