BOTAFOC

Abril té raó

“Que vénguin iots i xeics a voler, però si van en pastera, ja no... Merda de societat, saturada d’hipocresia”. David Abril resumeix en un tuit de divendres horabaixa i restes de pluja tot allò que intent explicar des d’aquesta secció des de fa mesos. El pensament, essencial i succint, seria rodó si no fos perquè el diputat de MÉS dóna suport a un Govern que declara el seu amor incondicional a sectors que han contribuït amb tenacitat a convertir la nostra societat en allò que és: efectivament, una merda.

Abril es creu allò que diu però lluita contra gegants i companys de sigles. I no té fona. Deu ser dur per a ell compartir direcció política (o qualque cosa semblant) amb el cap de premsa d’Inma de Benito, Biel Barceló. El vicepresident ha aconseguit que Armengol passi per la dreta al PP en qüestions turístiques, que són les úniques importants a l’única comunitat capaç de vendre dues vegades la seva ànima: primer als grans hotelers i ara a les multinacionals del comerç.

Abril no anirà mai a Primark –les seves camisetes no es fan en sèrie–, però ha observat com els seus socis posen l’estora vermella als expansionistes de Carrefour. Consum salvatge de territori i sous de 800 euros amb la complicitat de Vicenç Vidal i Iago Negueruela. L’empresa francesa acumula demandes per vulnerar els drets sindicals dels treballadors, una informació que deu ignorar un Executiu ocupat a felicitar-se per les xifres macroeconòmiques que ja va aconseguir Bauzá. C’est magnifique!

Per cert, per a reflexions lúcides sobre els efectes del turisme de masses, recuperau l’entrevista que Cristina Sastre ha fet a Daniel Pardo (publicada ahir per aquest diari).

Podria destacar-ne desenes de frases, d’idees; per començar, que el concepte de ‘balearització’ continua vigent en la imatgeria dels activistes, amb tota la raó.

Pardo ho remata amb una afirmació que semblarà apocalíptica sempre que no visquis a Palma o a Barcelona: “Decreixement o mort de la ciutat”.

Si parlam de la polèmica generada pel simple fet que l’Advocacia de la Comunitat (ningú sabia que existia fins fa uns dies) actuï de manera independent, cal mirar novament cap a MÉS. Fins i tot un nin de 10 anys sap que és el govern de l’Estat el que ha de perseguir el blanqueig de capitals –allò que Matas podria haver comès presumptament en el cas Palauet–. Llàstima que els econacionalistes no tinguin nins de 10 anys a la seva executiva.

Mentre la majoria del Pacte divaga, hi ha gestors que fan feina. L’Institut d’Estudis Baleàrics impulsa una edició nova de la Fira B!: un aparador imprescindible per al talent local, que s’exhibirà davant d’un centenar llarg de programadors d’arts escèniques i promotors musicals. Comença el pròxim dijous.

Entrevist Jaume Santandreu, qui em recorda que la marginalitat tampoc interessa als polítics d’esquerres. “Els de MÉS varen venir durant la campanya electoral i no hi han tornat”, em comenta amb un somriure a la boca. El gest està despullat de cinisme, és pura melancolia, una resignació poètica. Tanmateix, ell continuarà cuinant pels invisibles, passi el que passi.