Accelerador de partícules

El te és aquesta sensació que mentre al nostre voltant tot és caos i apocalipsi el ritual continuarà inalterable. I això que la primera vegada que vaig tastar el ‘matcha’ originari del Japó, amb el seu color verd com la pell de l’increïble Hulk, vaig fer més ganyotes que Jim Carrey, amb el convenciment que bevia kriptonita. Tot perquè en un fulletó deia que millora el rendiment intel·lectual gràcies a la L-teanina, un aminoàcid que estimula la producció d’ones alfa. No m’he convertit en Alien sinó que, a més, ara m’hi he aficionat i n’he comprat uns 30 grams per 25 euros.

Diuen que disminueix l’estrès, estimula les defenses, redueix el colesterol, combat el càncer i és anti tot. Amb aquest preu espero que inclogui l’oxidant i l’edat. Si és tan efectiu potser en comptes de vacances me’n vaig de viatge escolar de fi de curs. Per portar la capseta de te fins a casa vaig estar a punt de contractar el xòfer de ‘The transporter’, per bé que no era qüestió d’aixecar sospites i que m’aturés la policia pensant que en lloc de ‘matcha’ portava cocaïna. Vaig decidir protegir la capseta prement-la contra el meu pit com si fos el depositari de les cendres de Godzilla, el Sant Grial, l’ungla incorrupta de Santa Teresa o un clau de la creu de Crist.

Això tan sols ha estat el principi d’una inversió només a l’abast de Jeff Bezos, l’amo d’Amazon. Perquè m’he hagut de comprar una cullera especial de fusta de sàndal, un bol de porcellana xinesa de la dinastia Ming i una mena de batedora d’un bambú que ha hagut d’haver estat mastegat per un os panda. Tot a tarifa astronòmica. Sort que no he fet cas de les recomanacions del venedor de la botiga de tes, perquè m’hauria comprat una plantació a Kyoto, un tractor i un dron per controlar el conreu. Ara mateix tinc tants estris que, més que preparar-me un te, sembla que estigui muntant un accelerador de partícules. Crec que tornaré al cafè.