Adeu mestre!

L’Arnau era un seductor, el seu discurs i el seu esperit t’atrapaven des del minut zero

Avui s’apaga una espurna de vida, de llum i coneixement. La mort de l’Arnau Puig ens deixa
una mica més orfes en el món del pensament i la reflexió crítica. El filòsof i crític d’art,
testimoni de l’avantguarda catalana, va ser membre fundador i teòric del Dau al Set,
moviment artístic integrat pels pares de l’art contemporani amb noms com el de Tàpies,
Ponç, Brossa, Cuixart i Tharrats. Precursors i visionaris que van deixar un llegat encara
incomprès per molts.

L’Arnau era un seductor que vaig tenir la sort de conèixer a Ordino amb una entrevista que
ens va concedir com un dels comissaris de la Ruta del Ferro. El seu discurs i el seu esperit
t’atrapaven des del minut zero. Escoltar les seves reflexions era sempre un privilegi i
compartir el seu somriure i el gran sentit de l’humor, un regal entre la mediocritat i
l’avorriment de molts vernissatges. Ens haurem de conformar llegint els seus textos; l’última
vegada que ho vaig fer, per cert, va ser en un dedicat a l’obra d’un artista de casa nostra,
Javier Balmaseda, vers el treball 'La Ruta migratòria, una singularitat paisatgística'.

Punyent, frapant, directe, com una manifestació més de l’art i l’esperit, així vaig conèixer jo
al mestre. Gràcies Arnau per ensenyar-me a mirar i haver-me transmès l’entusiasme per
l’art, des de la generositat pròpia d’un mestre.