Afectacions a Andorra dels CDR

Aquesta vegada els CDR de l'Alt Urgell es van fer sentir sense provocar massa danys colaterals més enllà d'alguns retards

Hi ha una certa manca de rigor, i seriositat, quan determinades veus des d'Andorra s'alcen en contra de les recents mobilitzacions que des dels Comitès de Defensa de la República (CDR) de l'Alt Urgell s'organitzen amb els talls de carretera que acaben afectant el país.

Primer de tot constatar la diferència abismal que hi ha hagut entre el tall que es va fer a la N-145 del novembre passat que va durar 24 hores al que es va produir aquest dijous passat que amb prou feines va durar hora i mitja i es va fer a la N-260. En el primer tall tot accés a Andorra pel costat català va quedar bloquejat durant un dia sencer (com el que s'havia fet el dia 3 d'octubre en el marc de la vaga general contra la repressió policial) i que responia a la crida feta a tot Catalunya a bloquejar tots els passos fronterers; en el de dijous passat els transfronterers van poder accedir al país amb una certa normalitat, la circulació es podia desviar per altres circuits alternatius i només algun transport de mercaderies va quedar aquella hora i mitja aturat. La diferència, doncs, és notable: aquesta vegada els CDR de l'Alt Urgell es van fer sentir sense provocar massa danys colaterals més enllà de retards, conscients del malestar que havien generat, no només a Andorra, sinó als propis seguidors de la causa independentista que treballen a Andorra, en les accions del mes de novembre.

Ara bé, dit això, també convindria que contextualitzéssim una i altra acció, i és que la del novembre es va produir en plena voràgine repressora de l'Estat espanyol, l'empresonament dels líders independentistes  i amb un govern andorrà actuant al dictat de la diplomàcia espanyola emetent un comunicat de no reconeixement de la república catalana. S'han tornat a sentir, i llegir, aquests dies veus des d'Andorra valorant el conflicte Catalunya-Espanya com un afer intern dels nostres veïns, i que per tant no hi ha comentaris a fer, així com fent gala que la neutralitat és la nostra ensenya.

En què quedem? Si és un afer intern espanyol i no hi ha res a comentar, per què s'emeten comunicats? Si som neutrals i ens enorgullim de ser-ho, per què prenem partit? Potser que prediquem amb l'exemple i com a país sobirà que som evitem que la diplomàcia espanyola ens alliçoni sobre quin posicionament hem de tenir. Ens evitarem problemes, perquè agradi o no agradi, siguin independents els catalans o no ho siguin, continuaran sent els nostres veïns i, també, familiars de molts andorrans.

PS. Com m'agradaria que tota l'energia que gasta el nostre govern a criminalitzar les actuacions dels CDR de l'Alt Urgell, ho fes per aconseguir que França faci les obres de millora necessàries perquè no talli la carretera d'accés al Pas cada vegada que neva.

Etiquetes