Agenollats i amb les mans al clatell

Macron viu les conseqüències de construir un projecte polític sense base, tecnocràtic i amb la seva figura quasi imperial com a únic referent

El projecte Macron, aquell que es presentava rebutjant les ideologies, que se situava per sobre de les dretes i les esquerres, que basava el seu discurs en la modernització de França davant d'un Front Nacional de Marine Le Pen a l'alça, que advocava per la construcció d'una nova República i que culminava amb una posada en escena, pròpia d'un emperador, la cerimònia que el convertia en el 25è president de la República francesa, s'ha submergit en el més profund dels fracassos.

La imatge esfereïdora, vergonyant, humiliant, dels joves estudiants obligats a agenollar-se amb les mans al clatell i el cap cot davant la policia n'és l'exemple més evident. Un president que ha perdut molt de crèdit -sinó tot- dels francesos que li van confiar el vot, majoritàriament per aturar l'extrema dreta. Un president que en el poc temps que porta exercint el càrrec s'ha situat per sobre del bé i del mal renyant alumnes per com s'adrecen a ell o dient als aturats que trobaran feina al travessar el carrer.

Els 'gilets jaunes' l'han posat entre l'espasa i la paret, han estat els catalitzadors d'un malestar acumulat que no obté resposta. Macron no dona solucions i la seva figura va deteriorant-se cada dia que passa, tant ràpidament com va ascendir, amb un projecte polític que es basa només en la tecnocràcia i la imatge imperial del president que l'allunyen de la realitat de la societat.