Publicitat
Publicitat

Això no quedarà així

Mentre a Catalunya es cou la possibilitat històrica de ser un país, aquí es mira de seguir avançant en un nou model de país. Hi ha qui comença de nou i hi ha qui evoluciona.

Res no tornarà a ser el mateix. Canviaran coses. Els punts d’inflexió solen marcar canvis que es fan evidents a pesar dels qui miren cap a un altre costat. A pesar dels qui neguen l’evidència i a pesar dels qui miren de contrarestar contraatacant la mudança –ideològica, administrativa, econòmica o quina sigui la seva naturalesa- que s’acosta.

Avui Catalunya no té res a veure amb la de fa 10, 20 o 30 anys. De fet, no té res a veure amb la Catalunya de qualsevol temps passat. El 27 de setembre serà un indicador més en el punt d’inflexió que va començar el 9-N. O molt abans. Pantalla superada, desconnexió, marc legal obsolet, independència, unitat, tercera via... un llarg llistat d’eufemismes per definir que això no quedarà així.

El món sencer –especialment els Estats Units i Europa- es mira el cas català amb atenció. No passa per alt que la mudança és necessària o, com a mínim, cal redecorar el piset. A Andorra, per veïnatge i lligams econòmics, socials i culturals, el 27-S tampoc passa per alt. És evident que Andorra té altres maldecaps, però per això no deixa de mirar de reüll cap a baix. Mentre a Catalunya es cou la possibilitat històrica de ser un país, aquí es mira de seguir avançant en un nou model de país. Hi ha qui comença de nou i hi ha qui evoluciona.