Al fons del calaix

Aquests dies també ens permeten fer una prova de foc per reflexionar sobre la vivacitat de la nostra llengua

Aquests dies de confinament tothom busca entreteniments per fer passar més ràpid i millor l' estona. D'iniciatives n'hi ha mil i una i, algunes, molt creatives. Des de sortir al balcó a fer demostracions de talent o gaudir de les dels veïns, fins a inventar jocs domèstics, passant per d'altres més comuns com fer exercici, llegir o mirar la televisió. També les xarxes socials treuen fum: reptes d'Instagram, mems de WhatsApp...

Evidentment, aquests dies també ens permeten fer una prova de foc per reflexionar sobre la vivacitat de la nostra llengua. Quants d'aquests reptes de les xarxes socials ens arriben en català? En quin idioma els assolim i reproduïm? I què en podem dir dels mems? Juraria que pràcticament tots circulen en castellà quan, de fet, és a les nostres mans adaptar-los o enginyar-los en català. O és que la nostra comunitat lingüística no és enginyosa? Afortunadament, n'és molt i, de fet, estem envoltats d'iniciatives quilòmetre zero que sí que respecten la llengua. El meu gimnàs, per exemple i igual que molts d'altres, ha passat a fer classes dirigides i a convocar reptes via YouTube i Instagram. Lògicament, les classes són en català. Quants cantants, poetes o amants destres de les arts ofereixen recitals en directe per les xarxes? També tenim plataformes digitals com iQuiosc, que en aquest cas és de revistes, que ofereixen gratuïtats. En definitiva, doncs, en un percentatge molt elevat dels casos, el quilòmetre zero és sinònim de llengua normalitzada. No passa el mateix quan el quilòmetre que no és tant zero pica a la porta de casa o directament hi entra per la ràdio, la tele i internet.

En aquest sentit, no ha passat desapercebut el desembarcament de la multinacional Disney al món de la televisió sota demanda. El naixement de la seva plataforma Disney + no es podria haver escaigut millor que en un moment en què fins i tot operadors com Netflix s'han sentit obligats a reduir la qualitat d'imatge arran de la saturació de la xarxa d'internet pel nombre de descàrregues tan elevat d'aquesta època. Quantes famílies deuran trobar un alleujament en aquest servei, podent entretenir infants i perquè no tots plegats, amb les produccions tant d'aquest segell com de Pixar..? Però ves quina cosa: cap dels títols està disponible en la nostra llengua, una de les més parlades d'Europa..!

El problema no és el doblatge ni el cost de produir-lo. Moltes de les pel·lícules d'aquest grup empresarial ja estan doblades al català i s'han projectat en aquesta llengua als cinemes. Tal com denuncia la Plataforma per la llengua, s'entén que no és un problema tècnic sinó simplement una decisió purament subjectiva de la companyia. Només cal veure que Disney + ofereix els continguts doblats o subtitulats en anglès, castellà i, en alguns casos, també en idiomes amb menys parlants que el català, fins a arribar a les setze opcions. Pel que fa a la interfície, s'ofereix en anglès, neerlandès, francès i castellà, que no són precisament les quatre llengües més parlades del món. Aleshores, la pregunta automàtica que ens hem de fer és: que els catalanoparlants no tenim el mateix dret que aquestes setze comunitats lingüístiques a disposar del servei en el nostre idioma, tenint en compte que el producte ja existeix en català? Cal que la nostra llengua sempre hagi d'estar condemnada a ser de segona o de tercera en l'oci i l'entreteniment? La xifra de deu milions de parlants no és suficient perquè nosaltres i la nostra mainada puguem gaudir en la llengua pròpia?

És en aquest sentit que la Plataforma per la llengua no ha tardat a començar a preparar una campanya per reivindicar la incorporació de les versions catalanes de les pel·lícules dels segells de Disney. També ha anunciat que, òbviament, aquest malestar el traslladarà directament a la multinacional.

Segons es detalla al portal de fans de Disney + Whats on Disney Plus, semblaria que "posteriorment, amb cada implementació del mercat, s'hi aniran afegint nous idiomes". Sap greu que la nostra comunitat lingüística sempre s'hagi de mobilitzar per aconseguir allò que li pertoca. Però aquesta és una actitud que no s'ha de perdre i que potser també haurien d'assumir més habitualment els governs dels territoris que compartim la llengua catalana. Sigui com sigui, si alguna cosa han fet és, almenys, contribuir perquè existissin tots aquests doblatges que en el seu moment s'han projectat a la gran pantalla o s'han emès per les televisions públiques dels nostres països. Ara cal que confiem que Disney +, ben aviat, incorpori l'opció del català en la interfície així com les versions de les pel·lícules en la nostra llengua per no deixar tota aquesta feina feta en un calaix. Mentrestant, sempre ens quedarà Filmin.